La reforma de la Diagonal i la consulta van ser imposicions de Jordi Portabella, dirigent d'ERC

Jordi Portabella, cap del grup municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Barcelona, va ser el primer polític en demanar una reforma a l’avinguda Diagonal. En el programa electoral per les eleccions municipals de Barcelona l’any 2007 va establir 46 punts per tal de modificar el model de ciutat per tal de consolidar el que ell anomenava “una ciutat mediterrània, dynamica i complexa”. En un d’aquests punts proposa la reforma de la Diagonal per crear eixos cívics entre mar i muntanya. ERC apostava per augmentar la presència dels espais pels vianants i la minimització de l’espai destinat a la circulació rodada, a més d’augmentar els carrils bici i els destinats al transport públic.   Tot això ho fa, però, sense concretar ni com ni des d’on s’ha de fer. Esquerra Republicana també estava a favor de potenciar la figura del tramvia i votava per la connexió entre el Trambaix i el Trambesós. A més també preveia atorgar més protagonisme al pacte cívic, convocant el seu plenari per consultes importants com el debat de la conveniència d’independitzar i/o soterrar alguns trams d’aquest projecte del nou tramvia de la Diagonal. Esquerra Republicana, que en aquella època encara era dins l’Ajuntament de Barcelona en un tripartit amb el PSC i ICV- EUiA i que després de les eleccions el va abandonar, va ser el pioner en demanar aquesta reforma, que ara es discuteix.   Va ser l’any 2008 quan l’alcalde Hereu va proposar una reforma de la Diagonal i va posar en marxa la iniciativa que aquests dies es debatrà. A les dues propostes proposades per l’Ajuntament, rambla o bulevard, s’hi va sumar una tercera, la C, a petició del grup municipal Convergència i Unió. Aquesta opció va haver de ser acceptada per Hereu si volia que el grup encapçalat per Xavier Trias donés suport a la consulta popular. Una consulta que, per cert, també va ser proposada per Esquerra Republicana. En un ple municipal d’aquell 2008 ERC va demanar que es creés una comissió de seguiment per la planificació i execució d’aquestes obres a la Diagonal. A més la proposta demanava que també s’assegurés la participació ciutadana. Els republicans van donar suport a les ordenances municipals del 2009 amb la condició que la decisió del model de la futura Diagonal es fes mitjançant un referèndum popular on hi poguessin votar tots els barcelonins majors de 16 anys. Van argumentar la seva proposta en el fet que a una obra de tal magnitud “li cal un rigor extrema, perquè afecta a cinc districtes”. A més considerava que la implicació del ciutadà era necessària perquè aquesta reforma suposarà “un canvi radical en tota la ciutat”. El PSC i va haver d’acceptar per obtenir el vot necessari per aprovar l’ordenança.    Tot i això, els socialistes van recordar que en cap cas seria una consulta vinculant ja que només el Govern central té potestat per convocar un referèndum d’aquest tipus.   Finalment a partir d’aquest dilluns, i durant tota la setmana, es votarà aquest comentadíssim, i esperadíssim per alguns, referèndum popular. Aquest fet crearà precedents ja que és la primera vegada en trenta any de democràcia municipal que es fa una consulta ciutadana a Barcelona. El que més se li assemblava era el procés participatiu que es va fer l’any passat sobre el Pla d’Acció Municipal (PAM) i alguna consulta puntual en plans urbanístics menors. L’ajuntament de Barcelona ha creat una gran infraestructura per a que tots els ciutadans puguin votar i ha habilitat 108 punts de vot distribuïts per tota la ciutat. També es podrà fer a través de la web de l’Ajuntament.   Tres opcions al referèndum   Les opcions a escollir són les següents:   La opció A proposa convertir la Diagonal en un gran bulevard. El tramvia estaria situat al centre i flanquejat per una calçada de 15 metres on hi hauria un carril de circulació en cada sentit. Als laterals hi hauria gran voreres de 17’5 metres per transitar els vianants entre dues fileres d’arbres. Els laterals serien utilitzats per bicicletes i hi hauria un altre carril pels veïns de la zona i per a usos comercials. En aquesta opció es manté la posició actual de l’arbrat de l’avinguda.   La segona proposta, la B, opta per crear una rambla de 15 metres al centre on estaria el carril bici i la zona pels vianants. A més en les laterals s’ampliarien les voreres fins als 7’9 metres. En aquesta rambla els cotxes i el transport públic circularien pels laterals amb tres carrils de circulació en cada sentit, a més del tramvia. Si guanya l’opció B s’haurien de trasplantar els arbres que hi ha ara tot i que seguiria havent quatre fileres.    I per últim la tercera opció, la C, és la que va fer introduir CIU per donar suport a la consulta popular i és la que significa que no s’està d’acord ni amb l’opció A ni amb la B. Aquesta opció no significa que es mantingui l’avinguda tal i com està ara sinó que està a favor de la reforma, però d’una altra manera.   El projecte, que a priori ha de ser un dels més emblemàtics de la ciutat en els propers anys,  ha estat fortament criticat per l’oposició. CIU considera que Hereu ha amagat reiteradament l’existència de l’opció C per por a que la ciutadania voti en contra del seu gran projecte d’aquest legislatura. No apareix a l’exposició que es va fer als Jardinets de Gràcia ni a la revista municipal. Ni tan sols a la web de l’Ajuntament. El govern municipal preveu reduir fins a un 75% el trànsit actual gràcies al reforçament del servei públic per l’avinguda i el desviament cap a altres carrers de la ciutat. El seu objectiu és desviar els cotxes abans que arribin a la plaça Francesc Macià o a Glòries.   Un cop acabat el referèndum, el 16 de maig, coneixerem el resultat de la votació. Encara que no sigui legalment vinculant si que ho serà d’esperit. Serà Hereu capaç de no fer cas al que demana la majoria, en cas que surti vencedora l’opció C?