www.diariocritico.com

'Cada dilluns que es perd', el nou poemari de Jordi Roig, es presentarà el 23 de novembre

martes 17 de noviembre de 2015, 18:47h
Jordi Roig, després d’un parèntesi de 5 anys, torna a publicar un poemari amb la mateixa il·lusió i nerviosisme que el primer, de la mà d'Stonberg Editorial

"Casa, família, poesia, absència, mort, amor, temps. Són alguns dels ingredients que componen la mescla d’aquest poemari. Cada dilluns que es perd és una reflexió sobre aquests temes que d’alguna manera carrego cada dilluns al matí, on tot comença. El dilluns és un tret de sortida, un inici de tot, però a vegades és un punt mort i, el que és pitjor, sovint és una imatge esgrogueïda del passat. En el meu ànim hi havia la intenció de minimitzar els contratemps i aixecar la persiana de les oportunitats amb prou empenta; no sé si ho he aconseguit". Amb aquestes paraules defineix Jordi Roig el seu nou llibre, Cada dilluns que es perd, que es presentarà a la llibreria La Central del Raval, carrer Elisabets 6, Barcelona, el proper dilluns 23 de novembre a les 19:30h

La vida arrenca de matí, un dilluns qualsevol, amb dues culleradetes al cafè i amb el qual comencem de zero però amb la primavera, amb l’alfa i el gener, que són entrades simbòliques per inaugurar els cicles vitals...Amb Cada dilluns que es perd el poeta s’endinsa en l’espai observat i viscut, capta les aromes i el contorn dels objectes de la seva quotidianitat. Són setanta poemes incontestables. Alguns d’abast general i d’altres, és clar, d’abast particular perquè expliquen el seu dia a dia. Des del cafè de cada dilluns fins a cadascuna de les oportunitats viscudes o perdudes que ha tingut. Convoca el silenci i la visió fotogràfica de l’interior d’una casa per explicar l’absència i el buit. També l’amor, la família, l’amistat i el temps tenyeixen els seus mosaics poètics. Tot seguit n’extreu una màxima, un pensament, una síntesi de vida que ens acompanya, que ens reconforta emocionalment. Se serveix d’un to proper i còmplice amb nosaltres, els seus lectors, perquè el nostre jo també vol companyia.

El poeta i filòleg Ricard Mirabete, diu d'en Jordi Roig que "fa una constant exaltació de la poesia com a agulló de la bellesa i com a pinzell del nostre amor a la família, a la parella, als fills, als amics, al poble i a la nostra llengua. Heus aquí el poeta que és i l’home que demostra ser: la fusió perfecta entre veritat i art. Perquè la poesia és la fe, confessa un dilluns qualsevol. L’últim retoc que explica el perquè d’una vida lligada als éssers estimats i a la poesia catalana".

Jordi Roig Pi (la Palma de Cervelló, Barcelona, 1957) treballa, encara, al seu video?club. Actualment és tècnic de Cultura de l’Ajuntament de la Palma de Cervelló. Ha cursat estudis de poesia l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Va exercir de músic en una orquestra de ball durant més de vint anys. Escriu poesia des dels 16 anys i ha guanyat diversos premis literaris. Ha publicat: Contraban de silenci, Viena Edicions (2001); Intempèrie, Viena Edicions (2004); El melic de les teranyines, Editorial Malhivern (2006); Sota el perímetre del vent, March Editor (2008), i Després del tacte, Perifèric Edicions (2010).

L'any 2011 publica la seva primera novel·la La noia d’aire blau, Stonberg Editorial i l’any 2014, Un segon després de Praga, Editorial Gregal. Després d’un parèntesi de 5 anys torna a publicar un poemari amb la mateixa il·lusió i nerviosisme que el primer.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (2)    No(0)

+
0 comentarios