www.diariocritico.com

Una carta informava de la mesura el 14 de juliol

Educació no paga els plans estratègics d'autonomia i provoca que diverses escoles catalanes passin a ser deutores

També es demana "prudència" de cara al curs que ve

lunes 26 de julio de 2010, 16:00h

Diverses escoles catalanes s'han convertit en deutores amb els seus proveïdors. El Departament d'Educació ha informat per carta a les seves direccions que, a causa de les estretors pressupostàries, ajorna el pagament del 55% dels plans estratègics d'autonomia de centres que han executat aquest curs 2009/10. 636 escoles tenen un pla així. La carta, a més, demana "prudència" de cara al curs vinent perquè, diu, tampoc se sap quan els podran pagar aquell any. "Això posa de manifest que l'autonomia de centres entesa com ho fa el departament no és tal, sinó que és un inici del campi que pugui", ha lamentat José Luis Matais, membre del secretariat nacional del sindicat USTEC, en declaracions a l'ACN.

El director general de l'Educació Bàsica i el Batxillerat, Jaume Graells, va informar d'aquesta mesura a les direccions d'alguns centres a través d'una carta signada el 14 de juliol passat, a la qual ha tingut accés l'ACN.

En aquesta carta, Graells informa als directors que "contràriament" al que s'esperava, "el segon pagament, aproximadament el 55%, de l'assignació de recursos addicionals del pla estratègic no es farà efectiu fins a l'inici del proper curs".

La missiva, però, no especifica la nova data, i es limita a dir que "s'estan fent les gestions oportunes". I, a més, afegeix que al departament "no li resta més" que demanar "prudència" als directors "donades les circumstàncies i el fet de no poder precisar els terminis de pagament de les quantitats pressupostades per al proper curs".

636 centres educatius tenen plans estratègics

Requerida per l'ACN, la conselleria no ha estat capaç d'indicar quants diners suposa aquest 55% que, de moment, no es podrà pagar, ni quants centres educatius han resultat afectats per aquest endarreriment. El que si han assegurat fonts del departament és que aquest setembre les escoles tindran els diners per a pagar els seus proveïdors.

Actualment, a Catalunya hi ha 636 escoles de primària i instituts de secundària que, almenys en teoria, es beneficien dels recursos addicionals que suposa tenir un pla estratègic d'autonomia de centre. Barcelona ciutat és la demarcació dels serveis territorials d'Educació amb més escoles beneficiàries d'aquests plans: 101 centres en tenen un. Al Vallès Occidental hi ha 83, a Girona 79, a Barcelona Comarques 78, a Tarragona 65, al Baix Llobregat 63, al Maresme i Vallès Oriental 55, a Lleida 53, a la Catalunya Central 40, i a les Terres de l'Ebre 19.

Amb aquests diners, les escoles i els instituts poden contractar, per exemple, monitors, o comprar material extra. El títol setè de la Llei d'Educació va consagrar aquest model d'autonomia de centre entre les crítiques del sindicat majoritari entre els mestres de l'escola pública, la USTEC.

Però aquests plans estratègics ja existien abans de la LEC: un decret els va regular el 2001. El seu objectiu és promoure 'l'autonomia pedagògica, d'organització i de gestió' per tal 'd'incrementar els resultats educatius, millorar la cohesió social i prevenir l'abandonament prematur en els centres educatius a través de l'impuls de l'equitat, l'excel·lència, l'autonomia, la millora de la qualitat i la inclusivitat', segons la pròpia conselleria.

"Una renovació sense diners" no serveix, critica USTEC

"Anunciem amb bombo i plateret una reforma que els centres han d'assumir com a pròpia, amb una tasca que ha costat moltes hores en tirar endavant, i quan això es tira endavant, enmig de l'aplicació, ens trobem que les escoles no podran adoptar el pla si no venen els diners que acompanyen aquest pla d'autonomia", ha criticat José Luis Matais, membre del secretariat nacional de la USTEC, en declaracions a l'ACN. "Una renovació sense diners és com si no poguessis renovar", ha afegit.

Matais ha criticat el que considera una "greu irresponsabilitat del departament" "precisament envers les escoles que més s'han compromès en tirar endavant projectes d'innovació". "El departament, una vegada més, deixa a les direccions dels centres soles davant d'una mesura que nosaltres creiem que ultrapassa qualsevol límit de la cordura", ha considerat Matais, que ha lamentat que la conselleria no els hagués informat de la mesura i que n'hagués informat a mitjans de juliol, quan molts equips directius ja han acabat el curs.

"Restem a l'espera de poder consensuar quan es farà el pagament que ha quedat ajornat, sospitosament sine die", ha advertit Matais, i també ha esperat que el departament assumeixi les responsabilitats "que li pertoquen".

En la carta, el director general es mostra "conscient" "que aquest fet pot generar" "distorsions" "en la gestió de contractacions o deutes acumulats". Alguns directors han recordat que la nova Llei de Morositat aprovada aquest any pel Congrés espanyol redueix el termini que tenen les administracions per pagar els seus proveïdors a 60 dies a partir del 2013. Enguany, però, les administracions ja hauran de pagar a 55 dies. Al setembre les escoles ja faran tard.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (2)    No(0)

+
0 comentarios