www.diariocritico.com
Iñaki, Kafka i un sastre

Iñaki, Kafka i un sastre

jueves 07 de octubre de 2010, 01:31h

Els premis, especialment els conferits per organismes oficials, sempre poden ser sospitosos de manipulació, però aquesta vegada tinc que aplaudir la decisió de la Generalitat concedint el Premi Blanquerna al periodista Iñaki Gabilondo per la seva imparcialitat en el tractament dels temes referits a Catalunya. Jo afegiria, a més, que una de les característiques d’aquest periodista ha estat sempre el fet de tractar qualsevol tema amb una gran professionalitat, responsabilitat, passió i entusiasme, en la línia dels grans comunicadors com alguns que em venen a la memòria: Josep Pla, R. Kapuscinki, Indro Montanelli, Carl Bernstein, José L. Balbin, Haro Tecglen, J.J.Millás...  

Fa pocs dies Gabilondo va entrevistar a José Tomás, anomenat ‘el sastre’, l’home que va tenir la mala sort de prendre mides i confeccionar els vestits que després lluiria Francisco Camps, president de la Comunitat valenciana. Per entendre el calvari d’aquest sastre cal tornar a llegir ‘El Procés’, una de les més famoses novel·les de Franz Kafka, on el protagonista és arrestat sense saber-ne el motiu. En aquest cas concret, la policia que investiga el cas ‘Gürtel’, un matí detén a Tomás, dit el sastre, i l’interroga durant dotze hores. L’home confessa que ha fet vestits molt macos pel sr. Camps però que aquest no els ha pagat mai. Son altres els qui s’han encarregat de liquidar les factures. Seguidament segueix la declaració del Sr. Camps negant tot el que el sastre s’ha atrevit a afirmar. Ell mai ha rebut cap regal; ell no té cap relació amb la trama ‘Gürtel’; ell sempre diu la veritat; i, per últim, ell es paga els vestits de la seva butxaca i en metàl·lic. Casualment, en aquest cas, ha perdut les factures. Ara bé, com ell resulta ser el President de València i, el sastre, un dement que té la mania de mentir com un cosac (ignoro per què els cosacs tenen aquesta mania) és la paraula d’un ser honorable contra un ningú.   

Resulta que Tomás, el sastre, treballava en una empresa propietat d’Eduardo Hinojosa, el qual, després de rebre la visita de Federico Trillo, va opinar que el client sempre té la raó i que per tant calia acomiadar immediatament a aquell sastre empipador, acusant-lo d’emetre factures falses.  

El 5 de març, Baltasar Garzón, va remetre la causa al Tribunal Superior de Justícia de València, el qual ensumant-se que darrera els regals s’hi amagava la típica corrupció, va mantenir com a imputats per ‘cohecho’ a Camps; al portaveu del PP, Ricardo Costa; al ex conseller Victor Campos; al cap de protocol Rafael Betoret, i al responsable de Orange Market, Álvaro Pérez, conegut com ‘el bigotes’. Més endavant la policia va detenir a Arturo Gianfranco Fasana, àlies "Zafa" qui semblava l’encarregat de treure diners, de l’organització creada per Correa, fora del país. Posteriorment el jutge Pedreira també ha trobat indicis de delicte al tresorer del PP, Luís Bárcenas.  

El jutge del Tribunal Superior de Justicia de Madrid, Antonio Pedreira, el 28 de setembre va exculpar a José Tomás, el sastre, si bé el PP diu que presentarà un nou recurs contra aquest maleït sastre per delictes de ‘doble facturació’ i ‘falsificació documental’. Tornant a Kafka ens podem imaginar el calvari d’un sastre, que ha comés els delicte de prendre mides i fer vestits a un President vanitós i fatxenda, i a sobre dir que aquest feia pagar els seus abillaments a uns desconeguts (una ONG? o una Mafia?).  

Mentre escoltava l’entrevista d’Iñaki Gabilondo, se’m posava pell de gallina. Contemplava un José Tomás nerviós, ple de tics. Ell mateix explicava que hi havia dies que no es podia aixecar del llit, que havia hagut de visitar metges per la depressió que patia, que s’havia hagut d’aprendre tot l’enrevessat vocabulari dels advocats, que no entenia com un home tot sol podia fer front a tota la maquinaria d’un partit i que considerava que Federico Trillo "es una de las personas que hace más daño en la sombra".  

Això em recordava que quan F. Trillo era ministre de defensa es va treure les puces de sobre en el cas del Yak-42 tot afirmant que ‘no era qüestió de la seva competència’. Aquest home deu ser realment un perill públic i un cervell maquiavèl·lic dins el PP.  

Es possible que Kafka tingui raó i tots siguem petits sastres atropellats, trepitjats i destruïts pel Poder. Ens aixequem cada matí i procurem fer la nostra feina el millor possible, però un dia presenciem un fet, diem el que hem vist, no ens deixem pressionar, i... de cop i volta ens acusen, ens acomiaden, la policia i els jutges ens interroguen, hem de cercar i pagar advocats que ens defensin, metges que ens curin, amics que ens ajudin...    Potser mai més José Tomás, el sastre, trobarà feina.

Potser mai més tornarà a ser el que era. Un tanc, una màquina esclafadora ara anomenada PP, però potser demà qualsevol altre poder fàctic, i teòricament democràtic, s’encarregui de destruir-lo i amb ell anihilar-nos a tots nosaltres. 

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (2)    No(0)

+
0 comentarios