Són eleccions al Parlament, president Montilla?

El debat està obert des que, al 2003, es va formar el primer tripartit de perdedors: Què votem?.

L'estructura política de Catalunya fa que, veritablement, el que es voti sigui la composició d'un Parlament el qual escull un president del Govern català. L'esperit, però -es vulgui o no- és més presidencialista. En l'etapa Pujol, la ciutadania, en la seva gran majoria, no votava CiU sinó que ho feia per Jordi Pujol. I si seguim estirant del fil, veurem que, de fet, i deixem-nos d'històries, la gent vota el personalisme del cap de llista destinat a seure a la cadira de president.

Malgrat això, a Catalunya es van constituir dos tripartits: el primer, amb un president que tenia quatre vots menys que el més votat; el segon amb una diferència negativa d'onze. El perjudicat, en ambdues ocasions, va ser Artur Mas.

Legítimes les aliances que van fer possible el veto? Sí. Democràtiques?... Va, donem-les per animal de companyia, com el pop: sí, però... discutibles si mirem l'esperit dels comicis catalans, presidencialista. Tot i amb això, aquest ha estat l'argument al qual s'han aferrat les tres forces que han governat el país durant aquests vuit anys per a justificar la seva conjunció.

Ara, però, una d'aquestes forces obvia, perquè li convé, la imatge del partit i centra la campanya en una figura. Concretament, el PSC ho fa amb Montilla. I tota la seva propaganda gira al voltant d'unes sigles que s'han de trobar amb microscopi per a centrar el missatge en la figura del líder: 'president Montilla', com resa la propaganda socialista.

Han esdevingut aquests comicis, de cop i volta presidencialistes perquè ara sí convé, senyors del PSC? Emboliquen vostès un altre cop la troca a la seva conveniència com han fet tantes altres vegades, fent bufar el vent com els cal? Sí, evidentment.