Els plats trencats del tripartit

Siguem objectius. El tripartit ha deixat uns plats trencats -i no només en l'estricte sentit econòmic- que algú haurà de pagar. És cert que la primera acció destinada a adobar la vaixella va semblar més un sumar-se a la festa per part del nou Govern de la Generalitat i, com si d'una xerinola grega es tractés, algun plat que quedava sencer el van trencar ells. Em refereixo, és clar, a la nebulosa gestió que es va fer en la modificació d'una de les animalades tripartites més evidents com va ser la limitació dels 80 per hora. Semblava que encara els donaven la raó els de CiU, que no sabien com sortir-se'n. Però la qüestió és que el cúmul de despropòsits de l'anterior Govern no acaba aquí. Més aviat comença. I així ens trobem amb una Generalitat escurada fins a les teranyines que rep pals per tots cantons. Però aquest capítol ja està a bastament comentat i no cal incidir-hi més perquè poc més s'hi pot afegir. En canvi, hi ha un altre aspecte, també gravíssim, que ha passat més desapercebut i que suposa una altra mena d'hipoteca amb visos de ser definitiva per al país. I és que, per obra i gràcia del tripartit, avui per avui i mentre no canviï l''status quo' actual, s'ha ennuegat la via de millora d'autogovern per a Catalunya. Li ho va dir ben clar -posant-li molta cara però, tampoc no ens enganyem, amb una certa part de raó- Manuel Chaves a Joana Ortega. Hi ha qüestions que es van negociar amb l'anterior Govern i, per tant, ja es van deixar tancades. El que passa és que el que no diu el vicepresident de Política Territorial és que el terme "negociació" és un eufemisme del que en el seu dia va ser "anar a Madrid a rebre instruccions". Ordres, en definitiva, que és el que la delegació catalana del PSOE governant a la Generalitat, altrament dita PSC (els republicans i ecosocialistes no comptaven massa i tampoc tenien cap voluntat de fer-ho si no era per a fer de claca), anava a buscar del Govern 'amic'. Mirat així, doncs, ara no es poden aconseguir els traspassos pendents de Rodalies perquè és un tema tancat i, per la mateixa lògica, tampoc es podrà millorar el 'meravellós' -segons aquells que van fer de la Generalitat una mena de delegació paral·lela del Govern central- darrer finançament català (tornem, per cert a l'economia), per exemple. Sí, és clar, vist així, només hi ha una solució: la independència. I, si es dóna, aquests jugadors d'avantatge polític que són els d'ERC i que ara -ara!- fan autocrítica, segurament més que res amb la intenció d'apropar-se al Govern d'Artur Mas i seguir tirant de la rifeta, encara diran que ha estat gràcies a la seva estratègia de recolzament anterior al PSC. Per cert, parlant del tema de la independència, algú hauria de fer avinent als republicans que aquesta barnilla del ventall ha adquirit més presència en els encara no tres mesos de l'actual Govern que en els vuit anys que ells la van lluir abrandadament. Però oblidem les elucubracions. Avui, el problema és que hi ha uns plats trencats en molts aspectes i el més fumut és que costarà Déu i ajut comprar-ne uns de nous. I el problema no és que tot això ho pagui el Govern actual de la Generalitat. El que és greu és que ho paga el país.