Un crepuscular Joaquim Nadal mor políticament matant la imatge del PSC com a partit responsable

Això de ser crepuscular és un concepte que beu molt directament del gènere cinematogràfic del western i que, per exemple, en Clint Eastwood ha explotat molt. En aquest cas, es refereix a l'heroi envellit que escomet el seu cant del cigne des de la caducitat fent el darrer servei a la causa quan tothom pensava que ja no estava ni per això. Ni heroi fictici ni actor que l'interpreta: encara que Joaquim Nadal, tot i no complir amb el primer perfil (és real) ni tampoc amb el segon (no és actor) sembla atacat per la síndrome. Ara diu que no es postularà per a succeir José Montilla com a secretari general del PSC perquè té 63 anys (més o menys els que devia tenir quan s'oferia si el partit li ho demanava). Però també posa la trava a representar, com a cap que n'és al Parlament, al PSC com un partit responsable. Prefereix posar obstacles a un aspecte bàsic per la nació com és l'aprovació dels pressupostos -amb l'excusa de l'impost de successions- per tal de marcar perfil irresponsablement opositor abans que contribuir al seu avanç. Tant fàcil com seria, per exemple, vetar iniciatives de l'actual Govern en altres aspectes menys rellevants. Això sí, el darrer servei al PSC l'haurà fet. El que falta saber és si el país podrà agrair-li.