Albert Manent Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per una tasca lligada al compromís amb Catalunya

Manent rep així un premi, dotat amb 30.000 euros, que també va guanyar el seu pare, Marià Manent, cosa que ha atribuït al "pur atzar", ha comentat amb un somriure en fer-se públic el veredicte del jurat aquest dilluns a Barcelona. Manent (Premià de Dalt, 1930) va militar en el moviment universitari catalanista, va ser un dels fundadors de Serra d'Or i al costat de Josep Benet va ser un dels cofundadors de les Edicions Catalanes de París, però de tota la seva trajectòria ha volgut destacar la seva faceta de "memorialista". Com a historiador ha publicat nombroses biografies i estudis, i ha participat en obres col·lectives tan importants com la Enciclopèdia Catalana, el Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya i la Història de la Literatura Catalana, una experiència que l'ha portat a criticar la "desmemòria interessada" que, segons ell, impera des de fa uns anys. "Es parla molt de la repressió franquista, però no tant de la repressió republicana", ha dit, posant com a exemple totes les esglésies que es van cremar o es van convertir en magatzem en 1936. Sobre l'actualitat política i cultural de Catalunya, Manent ha apostat per anar guanyat a poc a poc més sobirania, encara que ha advertit que falta més "consciència nacional", sobretot entre els militants dels partits polítics, que sovint desconeixen la història de seus adversaris, ha remarcat. Contra els "ploramiques" Pel que fa a la llengua, un dels puntals sobre els quals s'assenta l'ideari d'Òmnium Cultural, el premiat s'ha mostrat contrari als "ploramiques" que es lamenten de la mala situació del català, perquè la seva opinió, amb la immersió lingüística s'ha donat un salt de gegant. "No podem estar sempre amb el negativisme", ha dit, i ha recordat que mai en la història recent de Catalunya havia hagut tants novel·listes ni poetes per metre quadrat, i que s'editen tants llibres que el mercat té dificultats per absorbir tanta oferta. Manent, que entre 1980 i 1988 va ser el director general de difusió cultural de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, també ha opinat sobre la retallada pressupostària, una "fatalitat" que segons el seu criteri té certa lògica, sobretot si també s'aplica a l'educació i la sanitat. La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha destacat que el Premi d'Honor no és exactament un guardó literari, sinó un premi "intel·lectual i cívic", i ha recordat que Manent, que és soci de l'entitat des de 1968, encara opina sobre les iniciatives que es duen a terme; "I els renyo", ha afegit ell. També han assistit a l'acte la representant del jurat Pilar Garcia Sedes, i anteriors guanyadors, com Jaume Cabré (2010), Montserrat Abelló (2008), Feliu Formosa (2005) i Antoni Maria Badia Margarit (2003). Manent rebrà el premi en una cerimònia institucional el 14 de juny al Palau de la Música Catalana.