El gran dandy del rock, Bryan Ferry, serà la gran estrella que inauguri el Festival de la Porta Ferrada a Sant Feliu de Guixols

Parlar de Bryan Ferry és parlar d'un dels grans mites del pop-rock de tots els temps. Si tots tenim en ment The Beatles i Rolling Stones com a icones indiscutibles, no per menys qualitat, encara que en un grau mediàtic una mica menor, podem trobar noms com David Bowie o Roxy Music, formació de la qual en va ser líder Ferry. Tot i els grans èxits que va obtenir al capdavant de la mateixa -sobretot, després d'una d'aquestes típiques escissions d'egos amb l'altre factotum del grup, Brian Eno- Bryan Ferry també va desplegar una carrera en solitari prou encomiable. Inconfusible amb el seu típic toc d'interpretació estètica 'jet-set' dins el 'glam rock', Ferry ha esdevingut un pont entre el rocker i el baladista o 'crooner'. I és així com, per exemple paral·lel al seu gran èxit en solitari Slave to love -del qual en recuperem el vídeo. I que és inspirador d'infinitat de 'jingles' o present a bandes sonores com la de Nou setmanes i mitja, o, en versió 'cover' tal com corresponia en el context fílmic, a Bitter moon, de Roman Polansky- Ferry ha abordat altres indrets musicals. I, així, ha recreat As time goes by, de la pel·lícula Casablanca, ha emocionat Charles Aznavour amb el She d'aquest. O ha seguit amb la seva dèria 'dylaniana' -que ja va evidenciar amb el seu grup amb la peculiar interpretació de A hard rain is gonna fall- amb el disc titulat, precisament Dylanesque. Però, a vegades, els èxits unitaris es barregen amb els assolits grupalment -tendència força habitual en qui ha estat líder d'una formació, i que porta en ocasions a litigis- i així no seria estrany que Ferry també recuperés alguns temes de Roxy Music. Potser These foolish things?, o la poc difosa versió de la 'stoniana' Sympathy for the devil?. Com que, al cap i a la fi, tampoc eren creacions del grup, qui sap. Només un prec final, Bryan, no faci vostè el mateix que va fer amb la seva formació al Sonar de l'any passat: no dediqui el seu temps (ni el nostre) a recrear aquells temes que "no toquem mai però avui farem una excepció". I una darrera anècdota: entre els grans fans de Ferry a Catalunya es troba el notari i diputat de SI al Parlament, Alfons López Tena. Però el Festival de la Porta Ferrada no s'acaba -ans al contrari, comença- amb Ferry. També s'hi podrà veure Gilberto Gil, Cindy Lauper, Lloyd Cole, Mavis Staples i els catalans Comediants i Love of Lesbian, que seran a la cita entre el 21 de juliol i el 20 d'agost. Destaquen també els concerts del pianista italià Ludovico Einaudi, el cantant anglès Lloyd Cole i l'actuació conjunta que oferiran l'orquestra The American Spiritual Ensamble i la Barcelona Jazz Orquestra. Entre els convidats espanyols, els espectadors podran escollir entre Raimon, que aquest any ha presentat el seu nou treball Rellotge d'emocions; Luz Casal, que el passat abril va actuar al Palau de la Música Catalana de Barcelona, ​​i els catalans Love of lesbian. A més, la companyia Comediants estrenarà al festival el seu nou espectacle, Perséfone. Variétés mortals, amb el que viatgen a la prima línia que hi ha entre la vida i la mort, de la mà del personatge de Persèfone, reina del món subterrani. El programa, que han presentat l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, el regidor del festival, Miquel Lobato, i el director artístic d'aquest, Albert Mallol, també acollirà un cicle de música de cambra i un altre de música clàssica . En la presentació, l'organització ha destacat la seva voluntat d'unir qualitat i preus assequibles, i ha assegurat que les entrades -que encara no estan a la venda- tindran un preu màxim de 55 euros i que tots els espectacles es podran veure en els seients més econòmics per 25 euros. Veure programa del Festival de Porta Ferrada Veure vídeo d'Slave to love