La Llei del Tabac, com si fos la Seca

A vegades, això sembla Chicago als anys 30. Si llavors, clandestinament, es consumia alcohol darrere les persianes tancades de locals, per altra banda, atestats de fum (tal com ens mostren les pel·lícules que reflecteixen l'època), ara passa alguna cosa semblant amb el tabac. Hi ha llocs on, si un és conegut i està acostumat a quedar-s'hi fins que acaben de netejar, per exemple, s'abaixa la persiana i es fa una excepció de la llei. Però en aquest cas, gairebé es diria que s'està en família. D'altres, segueixen una pràctica que havien iniciat abans, tot saltant-se horaris d'obertura regulats, per deixar que els clients coneguts poguessin seguir fins que el cor els digués prou (i, si no hi eren quan oficialment tocava tancar, amb picar a la porteta de la persiana esmentada en tenien prou perquè se'ls obrís). En aquests casos, entre clients habituals també es poden trobar agents de l'ordre que, també es comprensible, fan la vista grossa amb complicitat amb la clientela. D'altres, encara més arriscats, obertament sembla ser que deixen fumar sense dissimular, tal com semblava insinuar un conegut articulista esportiu aquest dimarts.