Per rellegir a finals d'estiu

Cal preparar-nos. Fins ara encara anem fent. La negror panoràmica en el proper 2012 es per tremolar i no sabem quan acabarà. Però el canvi que s’està gestant es tan increïble que he decidit, aquest mes d’agost, tornar a llegir a Kafka. És veritablement difícil de comprendre però molt més fàcil que  bussejar amb èxit dins la situació  actual en que vivim. A Catalunya no tenim un euro a la caixa del govern, Espanya esta ja en fallida evident, Europa trontolla, la fortalesa dels Estat Units s’esquerda clarament, el “sistema” no funciona, els empresaris s’arruïnen, els especuladors financers guanyen pasta a dojo, la política de crear deutes  per deixar diners i cobrar interessos deu ser de una magnitud impressionant en quant a beneficis, el diner circula dins un mercat volàtil, difícil de comprendre, però molt rendible ja que tots els governs tiren mà de diners que no tenen (que no tenim) i que demanem prestats. Quan no es pot pagar tot es col·lapse i per suavitzar el problema cal ajudar als bancs i financers creant més deute. Impressionant I que fa la “classe” política? Si hi hagués lògica i honradesa deixaria de pensar sols en el seu partit i en mantenir el seu poder per intentar llimar diferències i fer front comú davant la crisi. La seva magnitud fa que sigui inconcebible però la  trista realitat és que els partits segueixen enfrontats, sense buscar solucions comuns, abusant del seu poder i amb enorme corrupció, descontrol i improvisació en les mides a prendre. No hi ha un control segur dels bancs, no hi ha cap control dels polítics doncs no els interessa, la justícia esta feta a mida perquè el batibull persisteixi, la política fiscal beneficia clarament a determinats sectors més poderosos econòmicament, la productivitat empresarial s’ha substituït per un sistema financer aberrant, que acabarà enfonsant al denominat món occidental davant  la ineficàcia i la desunió dels polítics d’Espanya, d’Europa, dels Estats Units.  On ha anat a parar el seny per acabar dins una societat dominada per institucions financeres posseïdores d’un capital virtual que presten i ningú controla? Serà possible que sols s’indignin públicament els del 15 M? De què serveixen tantes organitzacions nacionals i mundials creades per aconseguir un món habitable, amb un cost econòmic enorme, amb unes despeses de personal d’altíssim nivell però que no compleixen les finalitats per les que foren creades? Serà possible que les altes organitzacions religioses (i dic altes ja que, com exemple, Càritas està fent tot el que pot i més en aquest aspecte), no s’indignin públicament preocupades per la seva banca,  la creueta en la declaració de renda dels ciutadans, el sexe i el preservatiu, els viatges publicitaris fabulosos. En el futur el treball serà dur i caldrà,  a més, estalviar, buscar una economia productiva, posar ordre en l’àmbit financer i sobretot fer un gran foc nou, sense polítics corruptes i/o inútils,  amb absència de personatges “cremats” i obsolets, amb sindicats realistes, amb empresaris  amb molta vocació i dedicació i construir una democràcia nova, que defensi els valors humans que són prou coneguts ( i massa sovint trepitjats), asseguri la transparència de la seva actuació, permeti elegir persones i no sigles i que no ens enganyin més. I fins a setembre  pensant que tots, fins i tot els jubilats, tenim dret a vacances però, tots, o sigui tots, tindrem molts deures a fer. Els jubilats també fem vacances. Bon estiu a tots.