Natalia Rodríguez, bronze als 1.500 metres al Mundial d'Atletisme de Daegu

Natalia Rodríguez ha aconseguit el bronze en els 1.500 metres, la primera medalla de la selecció espanyola en els Mundials d'atletisme de Daegu 2011. La tarragonina, que competia a Daegu amb l'espina clavada del seu desqualificació a Berlín 2009 després d'haver guanyat la final, ha fet una demostració de tàctica i força, encara que li ha faltat una mica de gasolina en els últims metres i ha estat superada per la nord-americana Jennifer Barringer Simpson (4:05.40), sorprenent campiona, i la britànica Hannah England (4:05.68). La bahrainí Mimi Beleta ha fet el treball de desgast des de l'inici en benefici de la seva compatriota Maryam Yusuf Jamal, que buscava el tercer títol mundial seguit. Natalia Rodríguez ha desplegat la seva habitual tàctica. Ha començat enrere del grup i després de passar-se el 800 amb un temps de 2:13.94, ha progressat fins al cap al pas pel mil, tant que ha creuat la meta al toc de la campana en primera posició. La de Torreforta ha incrementat el ritme de forma gradual, però no ha pogut fer una selecció definitiva. Ha entrat a la recta final primera i obrint buit, però en els vint metres finals ha quedat una mica encallada i ha estat superada per dos atletes amb les que ningú comptava, Barringer Simpson i England per concloure tercera amb 4:05.87. "M'han pogut les ganes", declara "Tinc medalla, al cap i a la fi. La veritat és que m'han pogut les ganes. He canviat molt de lluny, que no és molt típic en mi. Després he entrat en l'última volta a sac, perquè em trobava molt fort, i he arriscat", ha explicat. Natàlia ha vist que "les altres anaven ja justetes" i ha intentat despenjar-se'n, "però en l'última recta", ha reconegut, "anava ja molt justa". "L'anglesa i l'americana anaven bastant enganxades a mi i han arribat molt fortes. La clau era no crispar-se en aquests moments, perquè llavors sí que perdo la medalla i ho perdo tot. La etíop intentava avançar en la corba i jo l'he aguantat, pensant que això la desgastaria i de fet ha estat així perquè no ha aconseguit medalla. He pogut despenjar a una, però per darrere venien dues molt forts ", ha insistit. La tarragonina no s'ha recordat de la desqualificació de Berlín: "No m'ha passat pel cap la final de 2009 (en què va ser desposseïda del títol). L'únic que pensava era en guanyar la medalla d'or. M'ha recordat molt al any passat a l'Europeu, en el qual vaig arribar justeta i se'm van tirar dos a sobre. De fet venia després la marroquina i gairebé em quedo sense medalla ". Natàlia estava preparada per patir en una situació així. "Pateixes molt en els últims metres però hem preparat amb el meu entrenador (Miguel Escalona) aquesta part de la carrera, per no bloquejar-me perquè llavors perds tot". "Estava obsessionada amb aconseguir la medalla d'or, però una medalla de bronze aquí em dóna moltíssima il·lusió de cara al'any que ve. Com ara, jo sempre aspiraré a l'or. Si després és una altra medalla, doncs perfecte, però cal intentar el màxim ", ha afirmat. Ha dedicat la medalla a la seva àvia, "que està bastant malament a l'hospital". "L'hi dedico a ella, la meva família, al meu entrenador, als meus amics, a tota la gent que ha estat sempre aquí amb mi. Ara vaig a celebrar la medalla sobretot relaxant-me perquè han estat uns dies de molta tensió". La candidatura Tarragona 2017 emet el comunicat Natàlia, la força de Tarragona