Carretero i les 'chonis' de Pujol

Que allò que no pot ser no pot ser i, a més, és impossible, com va dir el torero, no treu que no hi s'hagi d'intentar alguns objectius que presenten obstacles segurament insalvables. Per cert, fites que l'avui màxim cap visible de Reagrupament, Joan Carretero, va avalar quan va formar part del primer tripartit a Catalunya de la mà d'ERC. Per exemple, que les noies del cinturó industrial i 'poligoner' de Catalunya -i, desenganyem-nos, per extensió, la conceptualització de la població global d'aquests entorns, però cal centrar-se en aquesta variant de gènere perquè a la mateixa ha fet esment el doctor- assimilessin el fet nacional català. Això era un impossible llavors i ho és avui. Però va servir d'excusa a ERC per a crear els dos tripartits: allò de difondre la idea nacional catalana entre els qui, en el fons, d'idea nacional no entenien cap i, per defecte, inconscient, només tindrien l'espanyola. No, això és una fal·làcia senzillament perquè el nivell cultural que es pot trobar generalment en aquests segments de població no els dóna per plantejar-los la idoneïtat de la independència de Catalunya i, dit sigui de pas, tampoc l'oportunitat de seguir pertanyent a Espanya. En el mateix parany havia caigut abans Jordi Pujol, tot i que va buscar una via més analítica que li donés la fórmula per a trobar la solució. Conegudes són les seves trobades, per exemple, amb el director Bigas Luna -Yo soy la Juani parlava d'aquests ambients- per tal de trobar una via assimilatòria d'aquestes realitats. I, segurament, amb el record de Paco Candel al retrovisor del seu subconscient. Però no hi va haver manera... El torero i la seva frase... Ara bé, el que no té nom és l'acusació que en aquesta Diada ha fet Carretero contra Pujol de "tenir somnis eròtics amb les 'chonis' -que és com, entre ambients aliens a les afectades, es coneix a la tipologia femenina abans esmentada-. La filípica de l'ex conseller republicà ve arran de la cançó del ja famós grup Els Catarres que ironitza sobre la 'liaison' entre un xicot nacionalista i una 'Jennifer' -nom anglofílic de molt predicament des de fa uns quants anys entre els perfils gairebé marginals abans esmentats-. Pujol, encara avui, insisteix en el tema i, de nou, inútilment, contradiu al torero; però demostra perseverància en la seva lluita. Carretero només veu l'obstacle però no busca vies alternatives... Tampoc les va trobar la formació de la que era conseller que, amb l'excusa integradora, l'únic que va aconseguir és que Catalunya donés passes enrere.