www.diariocritico.com

També el País Valencià i el País Basc

Catalunya serà una de les comunitats on més es reduirà la població en els propers deu anys

La marxa d'estrangers serà un dels factors que marcarà la tendència

La població de Catalunya, el País Valencià i el País Basc serà la que més es redueixi en els propers 10 anys, segons un estudi de l'INE, enfront dels màxims creixements de Balears, Canàries i Múrcia.

La progressiva disminució del creixement natural de la població (diferència entre naixements i defuncions) i els nivells molt discrets o negatius de la migració exterior serien els factors fonamentals que determinarien que vuit autonomies -Catalunya, País Basc, Castella i Lleó, Comunitat Valenciana, Galícia , Astúries, la Rioja i Extremadura- veiessin reduïda la seva població durant 2011. La població espanyola decreixerà en més de mig milió de persones (un 1,23 per cent) en els pròxims deu anys a causa fonamentalment d'un descens en el nombre de naixements i una menor presència d'immigrants, segons l'estudi de Projecció de la Població d'Espanya a curt termini 2011-2021, fet públic avui per l'Institut Nacional d'Estadística. El saldo vegetatiu entre 2011 i 2020 resultaria negatiu a Galícia, Castella i Lleó, Astúries, País Basc, Extremadura, Aragó i Cantàbria. A la resta, els creixements poblacionals es mantindrien en nivells discrets i els majors increments es donarien a les Balears (3,65 per cent), Canàries (2,71), Andalusia (2,66) i Múrcia (2,33). A més, si es manté la tendència actual, la marxa dels estrangers contribuirà negativament al creixement demogràfic en diverses autonomies, especialment en les que han rebut més immigració en els últims anys, com Catalunya, Madrid, Comunitat Valenciana, País Basc, Múrcia, la Rioja , Navarra i Castella-la Manxa. Quant a la migració interior, la prolongació dels comportaments avui observats situen a Madrid, Comunitat Valenciana, Catalunya i Castella-la Manxa com les autonomies que, en termes nets, atraurien més població procedent de la resta d'Espanya, amb saldos migratoris superiors a les 15.000 persones en totes elles en el conjunt del període. Per contra, Canàries, Andalusia i Castella i Lleó presentarien els saldo migratoris més negatius.