Neofòbia

No sé si és un neologisme. En aquest cas no és meu. El que és cert és que la fòbia a les novetats és típica de l’actual política espanyola i queda reflectida en la constant apel·lació a la”Constitución” amb les seves característiques d’immòbil, intocable, petrificada i eterna.

Dins la xarxa d‘Internet circula una carta d’una súbdita nord-americana resident  a Catalunya i dirigida al President Obama. Avui no opino. Sols resumeixo la carta.

Benvolgut President Obama:

M’impressiona molt la seva visió expressada en el seu llibre “The Audacity of Hope”, que contempla la democràcia nord-americana, no com a casa a construir, sinó com una conversa a mantenir.

La Constitució nord-americana, en paraules seves, organitza la manera com debatem el nostre futur, i implícit en la seva estructura s’hi troba un rebuig a la veritat absoluta, la infal·libilitat de qualsevol idea o ideologia o teologia que obligaria a futures generacions a seguir una única i inalterable via.

Em dirigeixo a vostè, perquè en  el país on visc i treballo s’ha produït exactament aquest tipus d’intent de tancar la conversa al·legant que la casa ja està constitucionalment construïda i parlar-ne més no és ni necessari ni fins i tot legítim. En un estat europeu formalment democràtic, un Tribunal Constitucional totalment polititzat, quatre membres del qual tenen els mandats caducats inclosa la presidenta, ha trigat quatre anys en emetre una sentencia utilitzant la Constitució espanyola per esclafar les legitimes aspiracions nacionals d’un poble i tancar, d’una vegada per sempre més, el desplegament del procés d’autogovern que marca el seu Estatut d’Autonomia aprovat per seu Parlament, pel parlament de l’Estat i pel poble en referèndum, apel·lant a la indissoluble unitat de l’Estat. L’estat en qüestió es l’Estat espanyol. El poble en qüestió i el país on visc i treballo és Catalunya. Als Estats Units, quant la voluntat del poble no ha quedat reflectida en la Constitució, la Constitució s’ha modificat: 27 esmenes des de l’any 1791. El que ha fet el Tribunal Constitucional espanyol és exactament el contrari. Consideren que la democràticament expressada voluntat del poble català no hi té cabuda. Aquí no hi ha ni debat ni conversa, sinó una involució democràtica.

No li demano que intervingui en aquest procés. Només demano que se n’informi, que s’interessi pel que està passant aquí, que en parli amb els seus assessors i que comenci a establir contactes amb el govern català que surti de les eleccions a la tardor. Si en això li puc servir només m’ho ha de demanar. Catalunya necessita interlocutors i visibilitat internacional.

Moltes gràcies, senyora Susan M. di Giacomo.