Els ajuntaments tenen massa càrrecs de confiança i són poc transparents

Després de realitzar entrevistes a 17 alcaldes de municipis gironins de més de 9.500 habitants i preguntar també sobre el tema a nou experts i líders d'opinió, l'estudi ha detectat un conjunt de punts forts i punts febles de les administracions locals, extrapolables a tots els municipis, no solament als entrevistats.

Durant la roda de premsa de presentació de l'informe, els seus autors, han detallat fins a onze punts febles en els ajuntaments, com una gestió econòmica excessivament basada en la inversió en infraestructures i equipaments, la manca de col·laboracions entre les administracions públiques locals i el sector privat , la rigidesa administrativa o la manca de transversalitat.

Una vegada trobats els punts a corregir, l'estudi també proposa propostes de millora. Pel que fa a finançament i gestió es refereix, el sociòleg Daniel Tarragó ha explicat que el principal és "dotar els municipis de més autonomia financera per gestionar els recursos derivats de les subvencions".

Un altre millora a tenir en compte seria la d'invertir menys en infraestructures i equipaments públics i més en serveis socials i polítiques adreçades a les persones, o com ha expressat Tarragó: "S'ha acabat la pedra, és l'hora de les persones".

Els ajuntaments també haurien de crear lideratges clars i forts a nivell polític, ja que la crisi hauria de fer que es superés l'endogàmia de partits. A més de crear espais estables de cooperació i participació entre l'administració local i els sectors econòmics del territori, ja que "l'administració no pot fer-ho tot".

El politòleg Gerard Quiñones també ha comentat que pel que fa a l'organització interna, els ajuntaments haurien de modernitzar-se i utilitzar les noves tecnologies com Facebook o Twitter per apropar-se al ciutadà. Una altra idea que els ajudaria, ha assegurat, seria la de replantejar i reforçar les competències de les figures neutres de control, com els interventors i secretaris.

Evidentment, també seria bàsic limitar el nombre de càrrecs de confiança política, garantint un alt nivell en les seves aptituds i no tant la fidelitat a uns colors polítics determinats.

Finalment, Tarragó ha reconegut que la situació actual dels consistoris "no és un desastre", però espera que "la crisi ajudi a anar cap a l'excel·lència", ja que de fet hauria d'obligar a això.