El Macba situa l'inici de l'art modern als anys 50 i el vincula amb el disseny i l’arquitectura

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) estrena una reordenació de la col.lecció permanent que reuneix més de 500 peces al servei d'una tesi: demostrar que en el context cultural espanyol i català l’eclosió de la modernitat es va produir als anys 50, i no en el transcurs la primera meitat del segle XX.

Aquest és un dels eixos de la 'nova' col·lecció, que a partir d'ara es mostrarà de forma permanent i rotatòria a la planta 1, i que duplica l'espai d'exposició: de 750 metres quadrats a gairebé 1.500. El director del Macba, Bartomeu Marí, en la presentació de les noves sales, ha posat l'accent en la voluntat del museu d’"escriure un nou cànon de l'art", prenent com a punt de partida cronològic la Guerra Civil espanyola, el moment en què comença l'etapa que ocupa al museu.

Per deixar ben clar els condicionants històrics, la primera sala s'obre amb els 'Forjadores del Imperio' - una obra d'Oriol Vilanova amb retrats oficials de Franco i altres generals - i una col·lecció de fotografies neorealistes de la postguerra.

Tot seguit, apareixen les escultures de Jorge Oteiza i el seu diàleg amb les imatges de la Casa Ugalde, un exemple de com l'arquitectura va superar durant els 50 els dogmes de l'ortodòxia i va ser capaç d'instaurar un "modernisme mediterraneïtzat", segons Marí .

La interrelació entre l'art visual estricte i l'arquitectura i el disseny és una de les constants de la col·lecció, que també acull la renovació estètica del Grup R, encapçalat per Oriol Bohigas, les primeres publicitats modernes del grafista Joan Pedregosa i els mítics poemes visuals de Joan Brossa.

Tampoc hi falta "La Ricarda", la moderna casa que Antonio Bonet va construir per a la família Gomis-Bertrand i que es va convertir en un centre cultural per on hi van passar John Cage, Merce Cunningham, Josep Maria Mestres Quadreny i Joan Prats, entre molts altres. "Aquesta arquitectura acollia l'art que no tenia possibilitats d'existir", ha apuntat Marí, que també ha recordat el que va ser l’embrió de l'actual Macba.

El primer museu d'art contemporani de Barcelona -que justament van impulsar molts dels assidus a "La Ricarda"- va néixer el 1959, en condicions precàries, en un espai expositiu a la part alta de la cúpula del Teatre Coliseum, i només va durar dos anys. "No tenia res a veure", ha dit Marí, amb el Macba d'avui, que en la seva reorganització també ha reservat un espai per a les noves adquisicions: peces de Thomas Bayrle, Bestué-Vives, Richard Hamilton, Marcel Broodthaers, Nigel Henderson, Mestres Quadreny, Eduardo Paolozzi i Antoni Cumella.

Gràcies a un nou dipòsit que ha rebut el museu també hi ha obres de Frederich Kiesler, un dels pares del disseny experimental, i una obra d’Övynd Fahlström que no s'havia exposat en el context de la col·lecció.

A més, el Macba ha obert una nova font d'entrada d'obres gràcies a les col·laboracions estables amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), el Col.legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC) i la Biblioteca Nacional de Catalunya .

Aquesta nova presentació de la col.lecció es podrà veure des d'aquest divendres fins al setembre, ja que llavors canviarà de nou per donar cabuda a obres diferents.