Viu-viu socialista per justificar el no

Els socialistes catalanes fan la viu-viu tot preparant l’escenificació de perquè no recolzaran els pressupostos de la Generalitat de l’any 2011. Busquen l’excusa de la supressió de l’impost de successions com a esquer per justificar el que al final serà una esmena a la totalitat. D’aquesta manera aparentaran no ser els dolents de la pel·lícula, sinó coherents enfront l’enroc dels nacionalistes que no han volgut baixar del burro. No sé si ho diran exactament així, però vostès ja m’entenen. No trigarem gaire setmanes en veure-ho. De fet, és normal. El Govern i CiU s’han entossudit en captar el suport socialista com si aquests estiguessin obligats, per patriotisme, a recolzar el govern que, no oblidem, està format pel seu adversari natural i principal. Quina reciprocitat trobem en el passat? Algun cap havien ajudat els socialistes als governs Pujol a quadrar els comptes públics? No. Ho ha fet CiU durant els set anys de Tripartit? No. PSOE i PP es donen suport als pressupostos al Congrés dels Diputats　? No. Complementar les majories ho solen fer els partits frontissa o els minoritaris, que treuen rèdits o influència del seu suport. Esquerra, Iniciativa i PP ho poden fer a Catalunya　; CiU, ERC, PNB, IU-IC a Espanya, però aliar-se les dues forces majoritàries al Parlament, per què? Ja sé que el president Mas vol seguir una política de diàleg començant pel partit que va quedar segon, per passar després al tercer, al quart i així successivament. Al govern li incomoda haver de dependre del PP, o d’Esquerra. Que la cimera contra la crisi convocada per divendres pugui obtenir un suport unànime o quasi dependrà dels socialistes, certament. Però una cosa és participar d’una política encaminada a trobar sortides als mal del país i una altra és beneir els pressupostos. Mirin el cas de Portugal. Ni l’amenaça de ser intervinguda la seva economia per la Unió Europea ha impedit que caigués el govern Sócrates. Aquí no caurà el govern perquè el PSC es desvinculi d’un pacte estable en seu parlamentària però la inestabilitat la pagarem tots. O bé amb equilibris per anar tirant o bé amb concessions que seran ventejades de seguida pels que quedin fora de l’acord. Però que no ens surtin amb subterfugis. Als socialistes no els interessa reforçar Mas. I punt.