Charlie Watts és una 'stoniana' i tranquil·la 'majestat diabòlica' que recorre Barcelona per acabar al Luz de Gas

A diferència del que passaria si els que ho fessin fossin Mick Jagger, Keith Richards ,o, fins i tot, Ron Wood -l'altre membre dels mítics Rolling Stones-, Charlie Watts pot sortir al carrer amb un mínim de seguretat de passar desapercebut. El seu posat tranquil, gairebé d'algú més procliu a explicar batalletes que a proclamar simpaties pel diable, fa que pugui passar mitjanament desapercebut entre la multitud. I, de fet, això ha passat moltes vegades, com ell mateix ha explicat. Però Watts, és veritat, s'estarà uns dies entre nosaltres i, a més, per a presentar una proposta molt allunyada de la que l'ha fet entrar en l'univers del rock, encara que igualment sabuda pels que en segueixen els avatars, i relacionada amb el blues com el boogie woogie (que ell, per altra banda, diu que està relacionada amb el grup que l'ha fet famós des que es va començar a fer un lloc en l'olimp rocker). I és així, com Watts serà gairebé a tocar físicament -atenció mitòmans!- a la petita (en comparació al que seria un àmbit tradicionalment 'Stone') sala Luz de Gas. Ho farà amb una formació que, si hem d'atenir-nos al seu nom, és força pedagògica vers l'estil musical que practica, Es diu The A B C & D Boogie Woogie. Des de dimarts fins dijous, al Luz de Gas. Escoltar Charlie Watts i The A B C D Boogie Woogie