La portuguesa María de Medeiros és bàsicament coneguda per la seva faceta d’actriu. ‘Novia’ de Bruce Willis a Pulp Fiction, de Quentin Tarantino, o Anaïs Nin a Henry and June, entre d’altres -també directora: la seva pel•lícula més coneguda és Capitans d’abril, sobre la Revolució dels Clavells-, De Medeiros també canta. De fet, acaba de treure el seu segon disc Penínsulas & Continentes i el presenta aquesta nit a l’Auditori de Barcelona. Entre els temes que oferirà, es troba Així com cell qui es veu prop de la mort, que és un poema d’Ausiàs March versionat anteriorment per Raimon. Precisament, la versió del cantant de Xàtiva és la que inspira la de María de Medeiros.
El segon dynamice de la cantant portuguesa explora intercanvis entre Europa, Àfrica i Amèrica Llatina, però també inclou, per exemple, versions de temes cinematogràfics. Així ho fa amb Speak softly love, de Nino Rota, que és la versió cantada del cèlebre tema d’amor d’El Padrino. Un altre dels temes que s’inclouran en el concert d’avui és una cançó poc coneguda d’El Último de la Fila, A jazmín, així com alguna versió del xilè Victor Jara.
El concert és un dels actes del XV Festival Barnasants, com ho va ser el recital d’ahir de Raimon en commemoració del cinquantè aniversari d’Al vent. María de Medeiros farà un espectacle intimista acompanyada per un piano, un baix, un violoncel i una bateria. Cantarà en diversos idiomes, encara que, curiosament, per a ella el més difícil és fer-ho en portuguès. “En la teva llengua materna és on les paraules tenen més pes. Tenen una història i això ho fa més difícil”.
De Medeiros té el propòsit de consolidar-se com a cantant, un cop ja ho està com a actriu, en la línia dels Frank Sinatra, Liza Minnelli o Marilyn Monroe. “Sempre hi ha qui vol travessar fronteres. Menys mal”, afirma.
Si (
No(
