Carles Duarte ha glossat la trajectòria de Màrius Sampere, "una de les figures més rellevants del món en el camp de la poesia". Duarte ha explicat que Sampere reivindica la paraula, "no tan sols com una eina buida i neutra, sinó com una arma d'interpel·lació, comprensió i aprofundiment" en nosaltres mateixos.
Duarte ha afirmat que Sampere és planteja la poesia com una reflexió cívica i ètica sobre la condició humana. De fet, Duarte s'ha referit de la seva primera i última novel·la del poeta, El gratacel (Meteora, 2010), per il·lustrar la idea.
En aquesta obra, l'edifici és "pràcticament una màquina burocràtica" i s'hi dibuixa un "qüestionament del model de societat" i una "denúncia a una societat que es deixa endur i que al·ludeix la responsabilitat individual davant la col·lectiva". Duarte ha dit que "el deliri i la inèrcia de les persones, la incapacitat d'afrontar la realitat des de la lucidesa" és una de les constants del poeta.
Malgrat publicar una novel·la aquest mateix any, Sampere ha assegurat que després de llegir El Perfum i El nom de la rosa no ha llegit més novel·la, perquè ha arribat un punt en que després de llegir els grans clàssics "la novetat el decep".
Com a colofó final a l'acte, Màrius Sampere ha recitat tres poemes significatius de la seva trajectòria: Com m'agrada, que es refereix a la llengua catalana perquè el poeta ha assegurat que mentre ell no s'hagi "exhaurit del tot, el català tampoc no ho farà"; Quan, a tall d'autopresentació, i Mare, no em renyis, com "la conclusió, l'actualitat i la dificultat d'anar pel món i caminar".
Un reconeixement creixent
Tot i que amb el seu primer recull, L'home i el límit, Sampere va guanyar el premi Carles Riba de l'any 1963, el llibre no va ser publicat fins el 1968. Sampere ha dit que eren "temps difícils" i "de molta competència", un moment en que ell no era conegut.
El poeta ha afirmat que aleshores hi havia tres o quatre noms que sobresortien, com Espriu i Foix, i que acostar-se a aquests noms era "molt perillós". Però amb el temps el seu reconeixement ha estat creixent.
Durant les dècades dels setanta i els vuitanta va guanyar diversos guardons, com el Recull-Maria Ribas i Carreras de poesia per Poemes de baixa freqüència o el Miquel de Palol de Girona per Llibre de les inauguracions.
Ja a partir de la dècada de 1990 i principis del 2000, Sampere va rebre el reconeixement del públic i de les institucions a la seva trajectòria, amb premis com el Crítica Serra d'Or per Subllum (2000), o el Premi de la Crítica, el Ciutat de Barcelona i el Nacional de Cultura per Les imminències (2002), el recull que li ha donat una major projecció pública.
Els nou guanyadors anteriors del Premi Jaume Fuster han estat Maria Barbal (2009), Montserrat Abelló (2008), Joan Francesc Mira (2007), Feliu Formosa (2006), Carme Riera (2005), Maria Antònia Oliver (2004), Jaume Cabré (2003), Quim Monzó (2002) i Jesús Moncada (2001).
Si (
No(
