De moment, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) s'ha mostrat interessada en aquesta possibilitat. En aquesta jurisdicció és especialment important la recollida de jurisprudència i la comparació amb sentències prèvies repetitives.
La presidenta del TSJC, Maria Eugènia Alegret, ho ha dit durant la presentació de la Memòria judicial del 2009, que ha tornat a constatar el col·lapse dels jutjats, sobretot aquells més relacionats amb la crisi econòmica, com els socials i els mercantils.
Una de les bones notícies de les dades és que les denúncies per violència contra la dona han disminuït un 9%, passant de 37.340 a 33.986, cosa que Alegret atribueix a una disminució dels delictes pel bon funcionament de la llei contra la violència de gènere.
La impressió general de les estadístiques del 2009 és força semblant a la del 2008, agreujades algunes d'elles per la cisi econòmica i el col·lapse crònic de l'Administració de Justícia, amb un 89% d'òrgans sobrecarregats. En total, els òrgans judicials catalans van ingressar 1,45 milions d'assumptes, un 7,4% més que l'any anterior, i en van resoldre 1,40, un 7,5% més.
Per jurisdiccions i òrgans, els que en van tenir més van ser els jutjats penals mixtos, amb uns 340.000 assumptes, un 6,2% més. El TSJC va tenir un 12,2% menys de casos i les audiències provincials un 0,8% més.
En canvi, els jutjats mercantils van veure créixer els seus casos un 53,4%, els civils mixtos un 22,3%, i els socials un 15,3%, ja que són els més relacionats amb assumptes com el tancament d'empreses i els impagaments.
En els jutjats mercantils, els procediments concursals -tancaments d'empreses- van augmentar un 68,7%. Per això Alegret ha demanat que es mantinguin els reforços d'aquests vuit jutjats a Barcelona, però ha dit que si es manté el ritme de creixement d'entrada d'assumptes -poc probable quan la crisi econòmica acabi- caldran vuit jutjats més. Tres, amb tot, són imprescindibles, ha dit.
Els jutjats de Primera Instància, civils, han vist augmentar els processos monitoris -per reclamar deutes- un 24,4%, i les execucions hipotecàries un 60%. Als jutjats socials, els procediments per acomiadaments han passat de 19.506 a 24.648 i els demandants han augmentat un 29%, de 24.600 a 31.800. Justament, els incompliments de sentències dels jutjats socials, han fet augmentar els processos per executar-les, passant de 10.000 a 15.000.
Tot i que els jutjats penals no han vist incrementar gaire els casos, un 7,3%, són dels més saturats. Malgrat això, Alegret no creu que la nova reforma del Codi Penal empitjori la situació, ja que la reforma no afegeix nous delictes importants, sinó que el que fa és augmentar les penes de presó.
Propostes de millora
Per pal·liar aquesta situació, es consideren imprescindibles 55 jutjats i cinc places de magistrat en audiències. Tot i així, el 2010 es crearan 17 jutjats, sis places de magistrat en òrgans col·legiats i probablement set places de jutge sense plaça fixa que serviran per cobrir vacants i baixes temporals.
Una altra de les preocupacions és l'alta interinitat dels jutges, que arriba al 19%, tot i que la situació pot millorar amb la recent incorporació de 16 nous magistrats procedents del quart torn i la probable arribada d'uns 40 jutges més a partir del juny, procedents de la nova promoció de l'Escola Judicial, a més dels que vinguin en les properes oposicions. Per augmentar el nombre de jutges, Alegret ha proposat incrementar la retribució a les demarcacions de Lleida, Girona i Tarragona, i fer convenis de pràctiques amb les facultats de Dret.
En el cas dels secretaris i els funcionaris la situació encara és més greu, ja que el 42% dels secretaris són substituts i el 37% de les places de funcionari estan cobertes per interins. Segons ella, hi ha jutjats "maleïts", que entren en una dinàmica de saturació, ja que quan els funcionaris veuen que no poden fer tota la feina acaben marxant, cosa que provoca nous col·lapses pels seus substituts.
Alegret ha elogiat la Conselleria pels nous edificis judicials, com la Ciutat de la Justícia de Barcelona, però ha criticat que no hagi pogut estabilitzar les plantilles de funcionaris i no s'hagin cobert algunes vacants.
19% de les sentències en català
Sobre la situació de la llengua catalana a la justícia, Alegret ha explicat que segueix en una situació de desigualtat, que no ha millorat en els últims anys, ja que només el 19% de les sentències estan escrites en català. Durant l'any passat es van rebre tres queixes per motius lingüístics: dues per no usar el català i una per no usar el castellà.
D'altra banda, i per afavorir la transparència dels òrgans judicials i el coneixement de la justícia per part de la ciutadania, el proper divendres es farà una jornada de portes obertes al Palau de Justícia de Barcelona, amb judicis simulats i visites guiades per a escolars.
Si (
No(
