És culpable el jove Christopher Neumann de la violència que desferma contra la seva professora? Quin paper hi juga ella? Quin paper hi juga la societat? Què hi pot fer ella? Quines sortides té ell? Aquestes són algunes de les preguntes que es planteja el públic quan surt de veure l'obra Reacció de l'alemany Lutz Hübner.
Es tracta d'una peça que plasma un dels problemes comuns dels sistemes educatius europeus, l'augment de la violència a les aules. Un problema que l'autor diagnòstica com fruit de la frustració social que pateixen els joves sense cap mena de perspectiva de futur i que veuen en el professor a un representant de la societat que els ofega.
Posat el tema sobre la taula l'obra desenvolupa la relació entre una professora agredida i un alumne agressor amb la intenció plantejar una sana polèmica sobre les possibilitats que té la societat de donar resposta a aquest problema.
Reacció es va estrenar el passat abril a Igualada i a jutjar per la valoració que en fan els intèrprets va aconseguir el seu objectiu de moure a la polèmica. Un èxit que diuen es deu al realisme de la situació i la absència de moralina o dogmatisme de manera que els espectadors viuen senzillament l'experiència.
La pròpia Lidia Liunesa, en el paper protagonista, que ha combinat la seva tasca com actriu amb l'activitat docent, explica que ella ha viscut situacions semblants en el món de l'educació i que l'efecte colpidor de la peça ajuda a crear debat al finalitzar la funció.
El repartiment de l'obra, que en la seva versió catalana està dirigida per Òscar Molina, el completen l'actor Albert Carbó i la veu d'Artur Trias. Pel que fa a l'escenografia, Molina ha volgut crear una atmosfera blanca i neutra, "que no taqui el paper dels actors", i que rep suport visual gràcies a projeccions.
Teatre per joves i renovació teatral
L'autor de l'obra Lutz Hübner és un dels exponents del teatre per joves que es fa a alemanya on gaudeix de bastant més èxit que aquí. Una de les raons és que no es tracta d'un teatre que rebaixa el seu missatge per arribar al públic, com explica el propi Hübner "els problemes de la societat afecten primer als joves, per tant escriure per a joves és escriure sobre els problemes de la societat".
Tanmateix per molt que tingui un llenguatge directe i col·loquial no està exempt de poètica, en paraules d'Òscar Molina, no és un teatre que estigui basat en un llenguatge pobre i banal, no abusa de l'argot per connectar amb els joves.
Finalment és tracta d'un teatre que recupera la connexió amb el present, amb la quotidianitat i la vida diària amb un llenguatge i estructura proper al cinematogràfic.
Totes aquestes característiques fan que des de la sala Beckett s'hagi defensat aquest teatre com una manera de renovar la creació dramatúrgica actual des d'un enfocament que desperta interès no perquè estigui dirigit als joves sinó perquè és bo.
Si (
No(
