L'exposició Gil J. Wolman, immortal i viu és la primera retrospectiva que es fa a l'Estat sobre l'enigmàtic creador francès J. Wolman. L'artista va ser un dels integrants del moviment lletrista que es va caracteritzar per assumir la deconstrucció del llenguatge artístic com a idea fundacional. Malgrat la seva integració a aquest col·lectiu, que va acabar apropant-se als situacionistes, Wolman va seguir el seu propi camí investigant noves tècniques artístiques com l'Art Scrotch. Degut a la seva discreció i la poca propensió a parlar de si mateix, Wolman ha estat un artista poc conegut però mitjançant aquesta exposició el MACBA vol revertir aquesta situació.
J. Wolman és va descriure a si mateix com algú que “va néixer el 1929, coneix algunes persones, participa en algunes manifestacions i fa algunes coses”. Aquest laconisme que marca la imatge que l'artista va projectar de si mateix és un dels motius pels quals Wolman, en contrast amb el seu col·laborador i fundador del grup situacionista Guy Debord, no ha estat massa conegut pel gran públic.
L'artista francès va ser un pioner en la recerca de les possibilitats d'alteració dels llenguatges visuals i textuals. Convençut que els llenguatges d'expressió artística havien arribat al seu cim expressiu, Wolman va assumir el projecte de reconstruir-los per explorar noves formes de comunicació. Es tractava de tornar als inicis, de tornar als signes buidats de tota càrrega semàntica; a les lletres.
Així per exemple, els poemes lletristes havien de ser purament formals. D'aquest projecte sorgeix la megapnèumia, poemes de l'alè i del so pur que Wolman eructava a recitals. O les seves intervencions en cinema on separa banda sonora i imatge i s'acoblen nous sentits a l'obra d'altres autors.
Per revertir el poc coneixement que es té de la seva obra, el MACBA ha presentat la primera exposició dedicada a Wolman que s'ha fet mai a l'Estat.
La mostra s'estructura en quatre parts que fan un repàs per la seva producció.
El primer és la pel·lícula L' Anticoncept, realitzada l'any 51, i que resumeix els seus postulats sobre cinema. La pel·lícula es projecta damunt un globus d'heli on la imatge s'apaga i s'encén alternant el blanc i el negre de manera intermitent alhora que s'escolten poemes fonètics i textos sincopats.
La segona part se centra en els anys en què Wolman constitueix la Internacional Lletrista, assaig general de la futura internacional Situacionista de Guy Debord. En aquesta època el seu mètode de treball és el détournement, desviació, que és una tècnica que consisteix en l'ús deliberat de material plagiat per alternar-ne i subvertir-ne el sentit.
L'Art Scotch és el que ocupa la tercera secció de la mostra. Procés inventat per Wolman consisteix en arrencar tires de paper imprès i adherir-les amb pega sobre fusta o tela. D'aquesta maner manipula titulars de premsa i imatges per presentar discursos alternatius.
Finalment, al quart i últim apartat s'hi presenten els treballs relacionats amb el “moviment separatista” que es limita a partir objectes en dos, sense més preocupacions estètiques. Wolman ho justificava amb la frase “com més senzill, més bell”.
L'exposició es podrà veure del 4 de juny al 9 de gener de 2011.
Si (
No(
