La directora Carme Portaceli obrirà, aquest pròxim diumenge, el Festival Grec amb el seu particular Prometeu. Es tracta d’una versió del mite clàssic d'Èsquil feta per l'escriptor i dramaturg alemany, Heiner Müller, i traduïda al català per Feliu Formosa. Protagonitzada per l'actriu Carme Elias, encapçalen el repartiment Gabriela Flores, Pepa López, Lluïsa Castell, Llorenç González, Albert Pérez i David Bages. Portaceli ha assegurat sentir-se contenta d'obrir el festival amb un clàssic grec d'una “essència absoluta i d'una contemporaneïtat tremenda”. Després d'estrenar-se al Grec, l'obra anirà a Madrid i a Mèrida.
Carme Portaceli, que inaugura per primera vegada el Grec, ha afirmat que és un "luxe obrir el festival més important de Catalunya” i, a la vegada, una “responsabilitat que han assumit amb molta il·lusió”. Pel que fa a l'obra, Portaceli ha assegurat que és una obra que “feia molt temps que tenia ganes de fer” i que ha estat un exercici interessant perquè mai no s'havia afrontat a un clàssic grec.
Portaceli ha assegurat que Èsquil és un autor d'una riquesa extraordinària perquè “és un poeta” i perquè “no té concessions” i ha afegit que l'obra és d'una “essència absoluta i d'una contemporaneïtat tremenda”. La directora ha explicat que “en el moment que et planteges trencar-la una mica se't fa molt difícil perquè aquest poeta mana moltíssim i et porta cap a un camí. És difícil deixar passar el poeta per davant teu, però sempre és alliçonador aprendre a servir-lo d'una manera determinada i amb tota la honestedat possible”, ha sentenciat.
Davant la pregunta de perquè el personatge Prometeu està encarnat per una actriu (Carme Elias), la directora simplement ha respost: “I per què no?”. Ha recordat que fins ara aquest era un món circumstancialment fet pels homes i que per això els mites eren homes, però ha advertit que “avui ja no és un món d'homes, sinó d'homes i dones” i que no ho ha fet amb cap visió feminista.
Tot i que Carme Elias no forma part del repartiment d'actors i actrius que normalment treballen amb la directora, aquest cop ha estat convidada per encarnar el paper protagonista de Prometeu. Elias ha explicat que cada cop que interpreta l'inici de l'obra –quan Prometeu arriba a l'indret solitari on sap que passarà segles encadenat i sotmès a tortures- no pot “deixar de pensar que en aquell moment a molts llocs del món algú està sotmès a tortures tan bèsties com aquestes”.
Amb aquesta contundència, Elias ha sintetitzat la increïble proximitat del text als temps d'avui dia, que ha qualificat de “rabiosament actual. És un acte de provocació constant contra el poder”, ha afirmat l'actriu. Al mateix temps, Elias s'ha mostrat molt satisfeta de treballar amb Portaceli, de qui ha dit que té una mirada teatral “tendra, irònica, lúcida i preciosa”.
Pablo Ley, autor de la dramatúrgia juntament amb Portaceli, ha assegurat que per a un text amb contradiccions com aquest i amb una història prèvia complicada –la de l'ascens de Zeus al poder absolut- calia una contextualització. Així, al text original s'hi ha afegit un pròleg que explica l'enemistat dels deús; un petit epíleg, que explica la visió, no del tot bona, que Müller té dels éssers humans; i un gran final, extret del text Prometeu alliberat de l'obra de teatre Zement, també de Müller.
La feina de tot un equip
L'escriptor Feliu Formosa, que ha fet la traducció al català de la versió de Heiner Müller, ha corroborat l'opinió de la directora sobre l'actualitat dels clàssics i n'ha remarcat el llenguatge “gràfic i punyent”.
La directora torna a comptar amb alguns dels professionals que habitualment l'acompanyen en els seus muntatges: Dani Nel·lo a la música, Paco Azorín a l'espai escènic, Maria Domènec a la il·luminació i Antonio Belart al vestuari.
Paco Azorín, autor de l'espai escènic, ha explicat que el repte ha estat crear un espai “no contemporani, però sí proper al públic” i que la dificultat d'aquesta obra ha estat haver d'inventar-se la fi del món d'una manera “mínimament versemblant i poèticament creïble”.
Com ja és habitual en els muntatges de Portaceli, la música és del saxofonista Dani Nel·lo, qui ha assegurat que ha viscut un procés de composició més complicat que en altres ocasions i que s'ha servit, finalment, de l'escenografia per crear una sintonia que identifica cada personatge.
Si (
No(
