Aquesta base de dades és el resultat de la recerca que va iniciar fa 25 anys l'historiador Josep Benet. L'eina estarà disponible a través de la pàgina web del Centre d'Història Contemporània de Catalunya, on s'accedeix a un cercador que dóna informació sobre les dades personals -lloc de naixement, estat civil i veïnatge-, la condició -civil, militar o eclesiàstic- i les circumstàncies genèriques de la mort o desaparició de la víctima, indicant la data, el lloc i la causa. D'altra banda, els familiars i les persones autoritzades podran accedir a un apartat amb informació més detallada, com fotos, les circumstàncies concretes de la mort i les fonts d'informació utilitzades.
El banc de dades recull els morts de tots els bàndols i de qualsevol nacionalitat i no només aquells que van morir al front, sinó també les morts derivades de les situacions que es van produir com a resultat del conflicte bèl·lic com, per exemple, explosius abandonats. En aquest sentit, també es tenen en compte les víctimes com a conseqüència de la violència revolucionària inicial a la reraguarda, les dels Fets de maig de 1937, les dels bombardejos, els malferits als fronts que van morir als hospitals de reraguarda i els refugiats d'altres llocs que van morir a Catalunya.
Morts "per Déu i per Espanya" o "per Catalunya i la democràcia"
El director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya, Josep Maria Roig, ha assegurat que fins ara es coneixien els morts "caiguts per Déu i per Espanya" i que aquesta base de dades permetrà saber quines van ser les víctimes "per Catalunya i la democràcia".
En aquesta línia, Carod-Rovira ha afirmat que durant la dictadura es va veure "la llista de caiguts per la pàtria, només els vencedors de la guerra" i ha assegurat que alguns d'aquests "quedarien sorpresos de veure a quina pàtria se'ls associava".
El vicepresident ha explicat que el banc de dades presentat aquest dimecres és el primer a tot l'Estat on es documenten els morts dels dos bàndols "sense distinció" i ha afegit que aquesta eina ha de servir per fer un "exercici de reflexió". Ha lamentat que la societat és encara "deficitària" en voler conèixer el passat per poder construir el futur i ha lamentat que el cost humà de les guerres és "altíssim".
Carod-Rovira ha afirmat que amb aquesta base es recupera el dret a la pròpia identitat de les víctimes i es fa justícia. "En certa manera avui els hi donem vida perquè els hi posem nom", ha assegurat.
Si (
No(
