El president de la Generalitat, José Montilla, espera a conèixer el contingut de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut per pronunciar-se. Montilla ha explicat als periodistes que encara no s'ha pogut llegir la sentència i ha recordat que "són mil pàgines" i que per tant "en tinc per una estoneta". El president ho ha dit després de la cloenda d'unes jornades organitzades pel PSC sobre política cultural a la Unió Europea, on també hi ha estat present l'eurodiputada Maria Badia i la consellera de Justícia, Montserrat Tura. Tot plegat, el mateix dia que s'ha conegut el contingut i els raonaments jurídics de la sentència del TC sobre l'Estatut de Catalunya.
Durant la cloenda de les jornades sobre polítiques culturals, el president José Montilla ha apostat per un 'federalisme cultural' de l'Estat espanyol. En aquest sentit, ha assegurat que la promoció dels creadors artístics s'ha pogut realitzar gràcies a l'acció "independent i descentralitzada" de cada comunitat.
En la mateixa línia, ha lamentat la tendència "centralitzadora i uniformadora" de l'Estat, que "no ha assumit encara" que la diversitat és la riquesa cultural de l'Estat espanyol. Per això, ha lamentat les reaccions "irades" que va rebre després de parlar al Senat en català. També s'ha queixat del to "reaccionari" i "gens intel·ligent" d'alguns sectors vers la Llei del Cinema, que estableix unes quotes de pel·lícules subtitulades o doblades en català.
Per la seva banda, el president de CiU, Artur Mas, ha acusat el Tribunal Constitucional (TC) de pretendre convertir Catalunya en una "regió folklòrica" o d'"igualar-la a qualsevol autonomia". A més, ha titllat de "provocació en tota regla" que els magistrats hagin decidit fer públic el contingut de la sentència 24 hores abans de la manifestació unitària que s'ha de celebrar als carrers de Barcelona contra la sentència. Per Mas, aquesta actitud és "per ignorància" del sentiment del poble de Catalunya o per "mala fe". El líder de la federació nacionalista ha afegit que les interpretacions de la sentència tenen els "drets d'autor" del PSOE, perquè "coincideixen" amb les al·legacions que va fer l'Advocat de l'Estat.
Mas ha fet una primera valoració sobre el contingut de la sentència sense voler-hi entrar en detalls, a l'espera de poder-la analitzar de forma més exhaustiva. El president de CiU, però, no s'ha estat de criticar les "formes" del Constitucional, ja que creu que fer pública la sentència la vigília de la manifestació és "una provocació en tota regla". "Podrien haver triat altres dies, però han triat just aquest", ha dit, un fet que demostra que "no tenen cap mena de sensibilitat ni respecte vers als sentiments de la majoria del poble de Catalunya". Mas ho ha atribuït a "ignorància o a mala fe", tot advertint que "les dues interpretacions són igualment preocupants".
"Com que a alguns els agraden els toros, sembla que van envestint tot el que troben davant a tort i a dret", ha dit, tot assegurant que els catalans tenen aquest divendres "un element més per omplir els carrers de Barcelona" aquest dissabte a la tarda per "fer sentir la seva veu" davant d'aquells que la volen "silenciar". Per això, creu que el lema, 'Som una nació. Nosaltres decidim', és "especialment encertat" com a "acte d'autoafirmació".
Mas espera que els fonaments jurídics i les interpretacions provoquin que més catalans vagin a la manifestació. "Ho espero, ho desitjo i hi confio", ha assegurat. "Si faltava algun element perquè s'omplissin els carrers de la capital catalana, ja el tenim", ha dit.
Pel que fa al contingut de la sentència, Mas ha dit que "si la lletra de la primera part ja era dolenta, la música de la segona no és pas millor". A tall d'exemple, ha denunciat que, amb la interpretació que fa el TC sobre la disposició que determina les inversions que l'Estat ha de fer a Catalunya, "se la carreguen". En l'àmbit lingüístic, ha lamentat que l'equiparació entre català i castellà a nivell de drets i deures "ha quedat diluït". En canvi, s'ha mostrat prudent respecte a la immersió lingüística: "a hores d'ara no m'atreveixo a dir que la sentència se la carregui, requereix una anàlisi més fina".
Mas ha afegit que, si "la primera part de la sentència porta els drets d'autor del PP", ja que aquest "volia carregar-se parts importants de l'Estatut", ara la interpretació, el "descafeïnament", "ja són del PSOE", ja que els fonaments jurídics dels magistrats "coincideixen amb les al·legacions que l'Advocat de l'Estat, empleat del govern espanyol, va fer en el seu moment teòricament per defensar l'Estatut". Per Mas, "entre uns i altres, primer per suspensió i després per interpretació, han fet la feina".
De tota manera, el president de CiU ha volgut deixar clar que aquesta sentència "no serà el punt final de les aspiracions nacionals de Catalunya". A partir d'aquest moment, Mas ha recordat que, un cop es faci la manifestació aquest diumenge, caldrà donar marge d'unes 48 hores a la comissió d'experts perquè analitzin la sentència i després fer la cimera de líders dels partits catalans en defensa de l'Estatut. Mas també vol que sigui aquesta setmana quan es faci el Ple extraordinari al Parlament sobre la sentència. Aquest divendres no ha parlat amb el president de la Generalitat, José Montilla, però espera poder-ho fer dissabte al llarg de la manifestació.
Per al president d'ERC, Joan Puigcercós, "la sentència és demolidora, afecta tots els drets dels ciutadans" i deixa Catalunya "en una situació de dependència pitjor que la del 1979", quan es va aprovar l'anterior Estatut. Amb aquestes paraules, Puigcercós, ha carregat contra la interpretació de la sentència de l'Estatut que el Tribunal Constitucional (TC) ha fet pública aquest divendres. El líder republicà ha fet una crida a lluitar per la independència "a partir de demà", coincidint amb la manifestació del 10 de juliol. Pel que fa a la llei de vegueries, Puigcercós ha reiterat que es portarà al Parlament com estava previst i ha lamentat que la sentència faci donar "un pas enrere a les Terres de l'Ebre".
"Aquesta sentència, tal com s'ha confirmat avui amb els pitjors presagis, ens deixa clar que l'Estatut ha quedat inutilitzat", ha declarat Puigcercós, qui ha lamentat que "estem sota vigilància", ja que "qualsevol decisió que prengui el poble de Catalunya o el Parlament ara ha de passar per Madrid". El líder d'ERC ha lamentat que "s'ataca el català, les vegueries, l'estructura institucional i la simbologia" del poble català. "Totes les garanties que tenia l'estatut han saltat pels aires", ha afegit
En referència al PSC i a CiU, el republicà ha instat "aquells que encara creuen en l'autonomia" que "això ja és passat" i que "mirin cap al futur", que està marcat per "la independència". En aquest sentit, Puigcercós ha considerat que la manifestació del dissabte no és de lamentació per la retallada de l'Estatut, sinó que és "per mirar el futur amb optimisme i ambició", ja que "demà començarà la transició cap a la independència". "Oblidem-nos del Tribunal Constitucional i pensem que el futur és a les nostres mans", ha dit.
"Aprovarem la llei de vegueries perquè no tenim perquè acatar una sentència que considerem injusta", ha dit Puigcercós, que ha criticat que la sentència de l'Estatut intenti "confondre diputacions i vegueries" i que obligui a "passar indefugiblement per la legislació estatal". Tot i que això suposa una mala notícia en vistes a la creació de la vegueria de les Terres de l'Ebre, el líder republicà ha assenyalat que "hem de seguir lluitant" per aconseguir-la. La llei de vegueries arribarà la setmana vinent al Parlament, com estava previst. I és que "no tenim perquè acatar una sentència que considerem injusta", ha afegit el republicà.
El primer en parlar sobre la qüestió ha estat el secretari general d'Iniciativa, Joan Herrera, que creu que la concreció de la sentència contra l'Estatut per part del Tribunal Constitucional "fa encara més necessària" la mobilització d'aquest dissabte. La sentència "ho ha canviat tot" i obliga "a les forces polítiques catalanes a oblidar els càlculs electorals i mantenir-se unides per defensar la totalitat de l'Estatut", ha afirmat. Per a Herrera, ara el que cal "és una mobilització per defensar la dignitat del país i demanar que es respecti la voluntat dels catalans". Herrera ha anunciat que el líder d'Izquierda Unida, Gaspar Llamazares, també participarà dissabte en la manifestació i ho farà al costat dels militants d'Iniciativa.
Herrera ha desafiat la resolució del tribunal assegurant que a ICV no acceptaran "cap retallada per part d'un òrgan tan deslegitimat com el TC". "Cal respectar l'Estatut i la voluntat dels catalans i defensar la dignitat del país, que s'ha vist alterada per la sentència".
Especialment incomprensible per a Herrera ha resultat la pèrdua de la igualtat jurídica del català en relació al castellà. "Quin fatxenda pot atrevir-se a negar la igualtat jurídica a la llengua catalana?", s'ha preguntat Herrera. El portaveu dels verds al Congrés dels Diputats ha defensat també el model d'immersió lingüística català perquè "ha evitat l'aparició de dues comunitats segregades per una llengua o una altra".
La manifestació d'aquest dissabte haurà de servir, als ulls d'Herrera, per demostrar que els catalans s'han cansat "dels xantatges del partit popular, de la passivitat que la permet del PSOE i perquè volen denunciar que un òrgan tan deslegitimat com el TC ha anat massa lluny retallant la voluntat de tot un poble".
Cofoia, en canvi per la sentència, la presidenta del Partit Popular de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho ha demanat aquest divendres, després de conèixer-la completa, que es "revisi" la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) per tal de donar cabuda al castellà com a llengua vehicular a les escoles. La popular considera que el dictamen del TC dona la raó al seu partit que "sempre ha defensat un bilingüisme integrador a l'Administració, els mitjans i l'educació". A més, Sánchez-Camacho creu que la sentència ha d'obligar a les institucions catalanes a "aturar la llei de vegueries i la del Codi Civil" en tràmit, així com a reformular-ne tres més que ja estan en vigor.
Sánchez-Camacho s'ha mostrar satisfeta després de conèixer els detalls de la sentència completa i ha assegurat que el TC "ha deixat ben clar" que "a Catalunya hi ha dues llengües i que hi ha el dret d'usar les dues". En aquest sentit, ha centrat aquesta satisfacció en l'aplicació que podrà tenir en el sistema educatiu. Així, la popular ha assegurat que la sentència "reconeix el que molts volem" i ha destacat que ara "la llengua catalana pot ser la vehicular del model educatiu català, perquè qui vulgui escollir, pot fer-ho en una de les dues llengües oficials". És per això que ha inclòs la LEC dins les lleis que creu que "s'han de revisar" després de la sentència de l'Estatut. Així, des del PP reclamen que les lleis de consum, de consultes i del Síndic de Greuges s'han d'adequar a la nova situació, i que, igualment, s'han 'd'aturar la de vegueries i la de Codi Civil".
La líder del PP català ha volgut advertir al Govern de la Generalitat que "el què cal ara és acatar la sentència i complir i fer complir la llei". En aquest sentit, ha retret al president català, José Montilla, que estigui "més interessat" en la manifestació de dissabte que "per resoldre els problemes reals dels catalans". A més, ha defensat que aquesta convocatòria ha servit perquè el líder de CiU, Artur Mas, es tregui la careta i ens mostri "el seu veritable projecte independentista", i perquè Montilla "acabi anant a aquesta manifestació amb un caràcter independentista que ni ell ni el PSC han pogut frenar". "Lamento que Montilla estigui confonent el seu paper de president amb el de candidat del PSC, i en lloc de treballar per la unitat dels catalans, parli de fractures i trencaments", ha criticat Sánchez-Camacho. Amb tot, la popular ha advertit que per la manifestació de dissabte "compten més els que no aniran que els que assistiran".
Si (
No(
