Enquestes coherents

Falten uns mesos per les eleccions catalanes i els mitjans publiquen periòdicament les seves enquestes d’opinió que inclouen les previsions de vot. També el Centre d’Estudis d’Opinió, el CIS català.
No hi ha cosa pitjor per als partits que mirar-se els sondejos. Els que hi surten com a guanyadors, perquè corren el perill que el seu electoral es desmobilitzi. «Davant l’evidència que els meus guanyen, no és tan necessari que jo vagi a votar» pensa més d’un. O al menys així ho creuen els partits. Quant als perdedors, el risc que baixi la moral de la tropa, que es desanimin i que et deixin de votar també és notori.
Hi ha una categoria de votants que són els que fan fluctuar els resultats d’ un cantó a l’altre. Són els indecisos, que molt sovint es deixen arrossegar pel corrent majoritari. «Si fulanet resulta que el donen guanyador, jo vull ser entre els seus, no entre els perdedors». De manera que els sondejos favorables sí que tenen un efecte benèfic entre certs electors.
Les enquestes que surten sobre les eleccions catalanes i sobre les espanyoles tenen un valor i una lectura diferents. Les autonòmiques catalanes seran d’aquí a uns mesos, de manera que l’opinió pública deu estar prou formada i amb arguments sòlids per identificar el seu sentit de vot. Per les legislatives encara falten dos anys, de manera que a mig recorregut encara es pot canviar d’opinió segons com vagin les coses. A més, hi ha contradiccions. Als sondejos d’àmbit espanyol, el PP surt guanyador però en canvi la gent valora més i diu preferir Rodríguez Zapatero. O sia, que hi ha una certa contradicció i no se sap que prevaldria al final, si el culte a la personalitat i la confiança en el líder o la fidelitat a unes sigles. A Catalunya, en canvi, les darreres enquestes, com la d’aquest diumenge a La Vanguardia, coincideixen en atorgar un suport a CiU que frega la majoria absoluta alhora que una major valoració, un desig i una convicció que Artur Mas serà el president. Això és més coherent.