L’antic municipi de la Canonja va existir com a tal fins l’any 1965, quan va ser annexionat a Tarragona per decret i, parcialment, es va constituir en entitat local menor. Fins a l’actualitat, i des del mes de març de 1983, ha estat reconegut com una Entitat Municipal Descentralitzada de Tarragona (EMD).
El Govern va haver de denegar l’expedient de segregació en un primer terme per una distància insuficient entre els nuclis urbans. Però tan bon punt es va denegar, el Govern va explicitar que hi havia raons de pes que justificaven la voluntat de la Canonja d’esdevenir municipi independent de Tarragona. La petició comptava amb el consens de totes les forces polítiques de la capital tarragonina, i la Canonja ja havia estat municipi independent abans del franquisme. Per aquesta raó, i per la viabilitat econòmica de la segregació, el departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat va impulsar el Projecte de llei de creació del municipi.
EMD: un ajuntament menor a la pràctica?
La presidenta de l’Agrupació d’Entitats Municipals Descentralitzades de Catalunya (59 actualment) i de l’EMD de Valldoreix, Montserrat Turu, així com el recent alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, i el president de l’EMD de Fontllonga i Ametlla, Josep M. Camarasa, coincideixen en que es troben “reconeguts per les administracions però no recolzats”. Un clar exemple, segons Camarasa, seria “el moment de demanar una subvenció a la Generalitat. Aquesta, la majoria de vegades, al•lega que com ja l’han donada a l’Ajuntament de Camarasa, del qual depenem, doncs ja no podem optar-hi. Per tant, el que reclamem -segueix el president de l’EMD de Fontllonga i Ametlla- és que se’ns tracti per part de les administracions com un ajuntament menor i no com quelcom adherit a l’Ajuntament de Camarasa”.
I quina és la conclusió de tot plegat segons l’ex-alcalde de l’EMD de la Canonja?, “doncs que els nostres ciutadans no es trobin en les mateixes condicions que els ciutadans de l’Ajuntament del qual es depèn. Per això estem feliços d’haver aconseguit la llibertat d’actuació en pro dels canongins”. A la pregunta de si aquesta posició d’Entitat Municipal Descentralitzada els dóna la suficient autonomia com per no exigir la segregació, el clam és unànime. Tots tres veuen en la independència el mitjà per arribar a la plena autonomia, malgrat que, com apunta el recent alcalde de la Canonja i la pròpia llei, no totes les EMD que hi ha actualment arreu del territori català poden optar a la categoria de municipi, ja que no arriben a acumular els 2.000 habitants.
Montserrat Turu, com a responsable de l’Agrupació d’EMD’s a Catalunya, demana més implicació per part de les administracions a l’hora d’atendre les seves inquietuds: “per seguir com EMD caldria que progressessin una sèrie de propostes normatives que varem fer des de l’Agrupació al Departament de Governació de la Generalitat i que de moment no han prosperat”.
Per aquest motiu, la responsable de Valldoreix reclama independència i té la intenció de posar-se a treballar-hi de valent, “espero poder seguir els passos de la Canonja i que els valldoreixencs ens podem independitzar en un futur de Sant Cugat del Vallès per convertir-nos en un municipi propi. L’EMD de Valldoreix -segueix- no pot continuar com fins ara amb una normativa insuficient”. Per aquesta raó Montserrat Turu creu que Valldoreix hauria de ser el següent territori en convertir-se en municipi perquè es tracta de l’EMD més gran de Catalunya, amb prop de 8.000 habitants. Canviar el seu status “ens permetria destinar els esforços, el temps i els recursos en benefici dels valldoreixencs, així com millorar substancialment l’eficàcia en la seva gestió pública. No podem seguir mantenint la situació de provisionalitat que s’ha mantingut des de fa massa anys”, sentència Montserrat.
Per tal de portar al Parlament la seva intenció d’independència respecte l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, l’EMD de Valldoreix aposta per iniciar primer un debat ciutadà. La seva presidenta creu que aquest ha de ser el primer pas per posar damunt la taula la possibilitat de la plena autonomia , “el procés ha de sorgir de la ciutadania, i si això es produeix caldrà la constitució d’una plataforma ciutadana que treballi per assolir aquest objectiu”. De la mateixa manera, totes les forces polítiques haurien de ser capaces de tancar files amb aquest objectiu.
“Modificar la llei per a més reconeixement”
Per la seva part, el president de l’EMD de Jesús, Pere Panisello, i el de l’EMD de Picamoixos, Joan Magrané, no creuen que es pugui repetir el cas Canonja, “la seva independència és una cosa extraordinària pel que s’ha hagut de fer una llei nova, i que d’acord amb la llei actual no crec que cap de les Entitats Municipals Descentralitzades pugui sol•licitar-ho”, assegura Magrané. Ambdós presidents confien en que amb la nova llei de Governs Locals i l’Ordenació Territorial de Vegueries, se’ls reconegui com administració “amb tots els nostres drets i deures”, com diu Pere Panisello. “En cas que no fos així -afegeix-, per a les poblacions d’un nombre important d’habitants, com som Jesús, hauria d’haver-hi una modificació de la legislació”. I és que, segons apunta Joan Magrané, “la llei preveu unes competències mínimes i deixa a la voluntat de les parts (sobretot del municipi) la decisió d’arribar a acords. Els municipis -continua- en general amb això són reticents i el que podria solucionar-se amb tres mesos, en el nostre cas ha trigat sis anys, i això suposa molt de desgast per a la gent que no viu de la política ni cobra cap sou de l’EMD, ni de cap administració”.
Al marge de reclamar millores per a incrementar la seva autonomia vers el municipi del que depèn, el president de Picamoixons assenyala que l’Entitat Municipal Descentralitzada ha estat un instrument vital per al desenvolupament del territori “per nosaltres l’EMD ha estat una eina de funcionament bona que ens ha permès amb voluntat de treball tirar endavant projectes que Picamoixons no hagués imaginat mai i que en acabament d’aquesta legislatura ens situarem al voltant dels 5 milions d’euros d’inversió”.
De què se’n ocupen les EMD’s?
Un total de 59 EMD’s es troben repartides per tot el territori català, i se’n ocupen de gestionar part de les competències de l’Ajuntament del que depenen. Venen a ser el mateix que la Generalitat és per a Espanya però en una escala molt més local. Normalment, les EMD’s corresponen a antics municipis que d'aquesta manera recuperen una part de la seva autonomia perduda, o a nuclis de població de prou entitat dins de municipis extensos amb diverses localitats al seu interior.
Aquests quasi-ajuntaments es regeixen per la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (Llei 8/1987, de 15 d'abril) i tenen el seu precedent en les antigues entitats locals menors, que és com encara s'anomenen a la resta d’Espanya.
Les Entitats Municipals Descentralitzades tenen competència sobre la vigilància dels béns d'ús públic i dels béns comunals, la conservació i administració del seu patrimoni, l'enllumenat públic i la neteja viària. De la mateixa manera que tenen poder sobre l'execució d'obres i la prestació de serveis de competència municipal d'interès exclusiu de l'entitat, l'ordenació del trànsit de vehicles i de persones dins el seu àmbit, la conservació i el manteniment dels parcs i jardins i del patrimoni històric i artístic, i les activitats culturals i esportives directament vinculades a l'entitat.
Al capdavant d’una EMD es troba el president o alcalde pedani i una junta veïnal. I són els mateixos veïns els que elegeixen l’alcalde directament per sistema majoritari, entre els candidats i candidates presentats per les diferents formacions polítiques, federacions, coalicions o agrupacions d’electors. L’alcalde pedani i la junta veïnal tenen les atribucions que en el règim general dels municipis es reconeix a l’alcalde i al ple de l’Ajuntament.
La normativa vigent permet constituir una EMD a aquelles concentracions de població que dins d’un municipi esdevinguin nuclis separats, sempre i quan concorrin circumstàncies d’ordre geogràfic, històric, social i econòmic que ho permetin. Però a més, l’Entitat Municipal Descentralitzada haurà de demostrar tenir els recursos necessaris per cobrir els serveis transferits i no pot comportar una pèrdua de qualitat en els serveis generals de municipi. I només es pot constituir a demanda del nucli de població que aspira a convertir-se en EMD, a petició del mateix ajuntament o per acord de la Generalitat.
Origen i evolució
L’existència d’entitats locals d’àmbit territorial inferior al municipi, i el seu reconeixement jurídic de nuclis de població separats amb una certa identitat pròpia, té els seus orígens en l’Estatut municipal de 1924, que va regular l’existència de les anomenades “entitats locals menors”. Aquesta figura es va perllongar en la legislació franquista del règim local, fins a ser adaptada a l’ordenament constitucional que les va regular sota el nom genèric d’entitats d’àmbit territorial inferior al municipi, deixant un ampli marge a les Comunitats Autònomes per a l’establiment del seu règim jurídic.
A Catalunya, consta la creació d’entitats inframunicipals des de principis del segle XX. Hi ha alguns períodes significatius, finals de la dècada dels 50 i principis dels anys 70, en què es creen gairebé 2/3 parts de les entitats existents avui, en bona part, com a mesura correlativa a la seva supressió com a municipis independents. En aquest sentit, cal dir que 30 de les actuals entitats havien estat durant el segle XX municipis independents.
No va ser fins l’any 1992 quan es va acordar pel Govern de la Generalitat la continuïtat de la major part d’entitats existents, anomenades fins aleshores “entitats locals menors”, com a “entitats municipals descentralitzades”. A partir d’aleshores el nombre d’EMD’s ha continuat a l’alça d’una manera moderada, passant de les 51 existents l’any 1992 a les 59 actuals.
59 EMD’s arreu del territori català
Si (
No(
