La Fundació Comte de Barcelona i RBA premien la biografia de Carmen Laforet

Carmen Laforet (Barcelona 1921 – Majadahonda 2004) va publicar la novel·la Nada el maig de 1945, quan només tenia 23 anys. L’obra va marcar un punt d’inflexió narratiu que demostrava un talent literari imaginatiu i al mateix temps apuntava a una nova via ètica i estètica a l’hora d’escriure. Els joves espanyols de l’època van connectar a la perfecció amb la sensibilitat de la protagonista i el seu desig de distanciar-se del desencís i la manca de rumb de la postguerra franquista.

No obstant aquell èxit precoç que augurava una gran carrera literària, Laforet no va publicar cap més llibre fins al 1963, quan va aparèixer La insolación, una novel·la que havia de ser el principi d’una trilogia que no va veure mai la llum. El silenci per part de l’escriptora va ser absolut a partir de 1970.

Els professors de literatura espanyola Anna Caballé i Israel Rolón desvetllen tots els enigmes que envolten el mutisme de Laforet en l’obra Una mujer en fuga, la primera biografia completa de la novel·lista elaborada a partir de més de 600 cartes i un llarg procés d’investigació.

Ahir al vespre, els autors de la biografia van rebre el premi Gaziel de Biografies i Memòries 2009, que atorga la Fundació Comte de Barcelona i RBA Llibres. L’acte, presentat per l’escriptor Màrius Carol, es va celebrar al Gran Teatre del Liceu i va comptar amb les intervencions de Justo Serna, professor titular d’Història Contemporània de la Universitat de València i José Enrique Ruiz-Domènec, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El guardó està dotat amb 20.000 euros i va ser concedit per unanimitat per un jurat fomat per l’historiador Borja de Riquer, el periodista Màrius Carol, l’historiador Josep M. Muñoz, el periodista Sergio Vila-Sanjuán i l’editor de RBA Joaquim Palau.