Dinant avui amb Xavier Trias a l’Espai Ateneu, el candidat de CiU reconeixia que cap ciutadà li parla del zoo marí ni de l’estació de la Sagrera. “La gent no em demana miracles –deia-, sinó coses bàsiques”.
Fa 24 anys, un company seu de partit, Miquel Roca Junyent, feia les Espanyes per difondre la bona nova del seu Partit Reformista, una formació centrista que volia arreglar Espanya des de la modernitat i lluny dels extremismes. A l’acabar un míting a Almeria, una dona es va acostar a Roca i li va exclamar: “Señor Roca, prométanos algo”.
Eren temps diferents, estils diferents i demandes diferents. Ara, el ciutadà no demana miracles ni il·lusions buides, sinó respostes concretes a problemes efectius. El fill sense feina, el captaire que dorm a la porta de casa, els conflictes convivencials per l’arribada de cultures amb costums diferents dels nostres, la delinqüència ciudadana, la brutícia al carrer, l’incivisme, la sensació que no estas a casa teva sinó que el forani ets tu, els impostos, la dificultat per trobar plaça a l’escola pública o un pis de protecció oficial… Això ho perceben els ciutadans i se suposa que també els nostres polítics. Però, pel que sembla, no.
La consulta de la Diagonal ha esdevingut una revolta en tota la regla. Perquè hem de pronunciar-nos sobre la reforma de la Diagonal i no sobre l’AVE per l’Eixample, l’estació de la Sagrera o l’implantació del bicing perquè els ciclistes neòfits envaeixin les nostres voreres, no hagin de dur casc i puguin saltar-se els semàfors? Que baixin del núvol i que escoltin la veu del carrer. Quan se’ls ha deixat parlar han escridassat. O potser encara no ho han entés? Per cert, alcalde Hereu: La culpa del nyap era del señor Carles Martí? Qui es passejava per les televisions i les ràdios i qui posava la seva cara per cantar-nos les excel·lències de la Diagonal que ens persaven fer?
Com deia aquell maoista “de victòria en victòria fins a la derrota final”.
Si (
No(
