El director teatral Josep Maria Mestres repassa la cultura i el pensament filosòfic i artístic del segle XX després de la II Guerra Mundial de la mà d'Almuerzo en casa de los Wittgenstein (Ritter, Dene, Voss), una obra teatral de Thomas Bernhard que s'estrena el 10 de juliol al Grec.
Protagonitzada per Carmen Machi, Mingo Ràfols i Àngels Bassas, el text de Bernhard recrea el sopar de benvinguda a un filòsof que acaba de sortir del manicomi.
Fins a l'1 d'agost i en coproducció amb el Teatre Romea, el Grec programa en aquest teatre la tragicomèdia familiar de dues germanes actrius solitàries i riques, que treballen quan els ve de gust i viuen en un món d'avorriment i decepció, i d'un germà filòsof internat en un manicomi.
Mestres l'ha presentat com un dels grans textos de la dramatúrgia contemporània la posada en escena del qual li va proposar Calixto Bieito, director artístic del Romea, qui ja l'havia muntat fa uns quinze anys.
Presenta tres visions de la vida, tres maneres d'entendre l'existència de tres germans procedents d'una família rica d'ancestres mecenes a la Viena de la dècada del 1940.
Bernhard la va dedicar a tres actors de la Viena del seu temps que ell admirava.
Aquí Ritter, la germana petita amb una visió amarga de la vida, està interpretada per Àngels Bassas; Dene per Carmen Machi, que té una visió més amable i integradora de l'existència, i Voss per Mingo Ràfols, personatge fora de la norma que viu a propòsit una vida més perillosa.
Mestres ha explicat que els tres són "soferts receptors de llegats i patrimonis, una herència molt difícil de portar, personatges molt reconeixibles, en un text que no és racional, sinó emocional".
Amb "molt d'humor que ratlla el patetisme", el personatge central de l'obra és Voss, una barreja de dos personatges històrics.
Popular per la seva vis còmica en la sèrie de televisió Aída, Carmen Machi torna a l'escena barcelonina després de la seva interpretació dramàtica de Platonov al TNC i amb anterioritat de La tortuga de Darwin al teatre Borrás.
L'actriu ha explicat que l'autor no puntua l'obra i "t'has de fer tu mateixa les puntuacions, sorpresa rera sorpresa d'aquest autor implacable".
Ràfols ha explicat que l'autor va deixar escrita en el seu testament la prohibició de que l'obra es representés a Viena i ha dit que és un text que parla de la vella Europa, de filosofia, de teatre, de malalties, de metges i d'art.
Així mateix, Ràfols s'ha referit a "com n'és de complicat el llenguatge d'aquesta obra, que crea universos a partir de la repetició i de l'excés amb un llenguatge riquíssim però molt complex", segons el parer de Mestres "juganer i ple de trampes".
Segons l'opinió de Mestres, parla de donar "un clar sentit a la vida, i els dards de Bernhard van per aquí", sense deixar "canya dreta en pintura o teatre" amb la música molt present, perquè la família Wittgenstein va tenir relació de mecenatge amb Strauss o Mahler i en l'espectacle la de Beethoven es presenta amb finalitats terapèutiques.
En els seus textos, ha dit Mestres, Bernhard sempre expressa amor i odi amb atacs furibunds de l'estil de "també els pintors són estúpids encara que estiguin molt ben pagats, encara que siguin famosos" o "quan parla un actor tinc la sensació que el món és molt vulgar", frases o sentències que apareixen en l'espectacle.
Si (
No(
