El tractament consisteix en l'administració oral de l'aliment -en aquest cas llet o ou-, començant per dosis molt baixes que s'incrementen progressivament fins a la quantitat equivalent a una presa habitual, seguida de la seva administració diària de manteniment.
En el cas de l'ou, pot ser necessari l'ingrés en una habitació a planta per administrar la dosi de manteniment que pot rebre en els dies següents de forma ambulatòria, a la consulta mèdica o en el domicili, augmentant gradualment la quantitat de l'aliment, fins induir la tolerància.
La Unitat de Dessensibilització alimentària, que tractarà tant nens com adults al·lèrgics a aliments de diferents gravetats, utilitza un protocol diagnòstic i terapèutic personalitzat per a cada pacient.
L'objectiu és conèixer, en una primera fase, a quina quantitat d'aliment és al·lèrgic el pacient, per a posteriorment, aconseguir la tolerància de la mínima dosi necessària per disminuir i evitar el risc de reaccions greus.
Les proteïnes de la llet poden trobar sota diferents denominacions: caseïnat de sodi, caseïnat de calci, caseïnat potàssic, caseïnat magnèsic, hidrolitzat proteic, caseïna, sèrum làctic, H4511, H4512, lacto albúmina, lacto globulina, lactosa i àcid làctic.
En l'elaboració del pa de forn, pa de motlle o de Viena s'utilitzen aquest tipus de substàncies. Els productes etiquetats com "no lactis" poden contenir caseïnat, de manera que els professionals insten a comprovar sempre la composició.
Un estudi recent d'al·lergologia estima que la seva prevalença alimentària en la població pediàtrica general espanyola se situa al voltant del 3,5 per cent, i pot arribar al 6 per cent en nens menors de 3 anys. En el cas de pacients afectes de dermatitis tòpica, aquestes xifres són encara més elevades.
Si (
No(
.jpg "Nadal aplasta por la vía rápida a Blanch en su debut en el Mutua Madrid Open (6-1, 6-0)")
