El descens de les consultes sobre reagrupament familiar baixa per tercer any consecutiu

Des del sindicat han puntualitzat que la baixada en les consultes sobre reagrupament familiar també s'explica perquè un grup nombrós de la població immigrant va regularitzar la seva situació ara fa cinc anys, de manera que el repunt més alt d'aquests dubtes es va registrar fins al 2008.

Un altre dels elements que ha detectat el CITE és que més de la meitat dels seus 10.000 usuaris treballen en economia submergida, una xifra molt similar a la que es va presentar el primer semestre de l'any passat. Des del sindicat asseguren que la majoria són dones, perquè, per sectors, gairebé un 47% dels que treballen en economia submergida es dediquen al servei domèstic.

En aquest sentit, la portaveu del sindicat, Dolors Llobet, ha denunciat "la falta de recursos i d'implicació política en la lluita contra el frau fiscal, un frau contra les persones i contra la societat". La portaveu ha recordat que "si es regularitzessin les bosses de frau fiscal es podrien recaptar addicionalment 38.000 milions d'euros a l'any" i, per tant, es podrien eliminar "algunes de les retallades socials".

El CITE també ha observat un increment important en les consultes sobre renovacions de permisos de residència en passar d'un 15,23% a un 21,36%. Amb aquest augment es confirma que l'augment de visites que han registrat les oficines del CITE no són de persones nouvingudes, "sinó persones que fa temps que viuen aquí".

El secretari d'Immigració del sindicat ha apuntat també que cada cop més són les dones qui utilitzen els serveis del CITE. Saliba ho ha justificat perquè es detecta un canvi també en els països de procedència. Els últims anys, l'Amèrica Llatina i els països de l'est han avançat posicions per davant dels d'Àfrica. "El primer que fa la decisió d'emigrar en aquests països és la dona", ha assegurat.

En aquesta línia, i amb dades genèriques, des del sindicat asseguren que el bolivià és el col·lectiu amb més situació de irregularitat, però per contra a qui més afecta la crisi és als marroquins, un dels col·lectius que menys situacions d'irregularitat presenta.