El PSC, veritable oasi català a l'hora de negar l'autodeterminació avalada pels seus socis a proposta de CiU

El diputat d'Unió Antoni Castellà, en representació de CiU, ha iniciat la seva intervenció remarcant que la sentència del TC ha dibuixat sobre el paper per primera vegada fins on està disposat l'estat espanyol a permetre l'autogovern de Catalunya. "Per primer cop han quedat quins són els límits del nostre autogovern dins l'Estat". Per a Castellà, la sentència ha trencat el pacte constitucional.

Castellà ha assenyalat el dret a decidir "com a la nova perspectiva" per al país i ha emplaçat els partits catalanistes a fer un front comú a Madrid per aconseguir-la.

L'Estatut és viu

Laia Bonet ha estat l'única participant dels quatre del debat que ha rebut per part dels assistents alguna petita mostra de reprovació. La socialista ha defensat l'Estatut assegurant que es tracta d'una "eina útil" i ha recriminat a CiU que el qualifiqui de norma "a la via morta". "Amb què pensen governar si finalment arriben al Govern?", els ha preguntat reiteradament.

La representant del PSC ha demanat també a la federació nacionalista que es mulli definitivament i aclareixi si són o una formació "independentista". Bonet ha recordat que el PSC no ho és i ha aventurat que "CiU tampoc no ho és". En referència a la sentència del TC, la diputada ha volgut subratllar que no es tracta d'un atac d'Espanya cap a Catalunya.

El govern espanyol vol fracturar el país

Per a Puigcercós, el recurs presentat al TC contra la llei d'acollida és tan sols l'enèssima prova que el govern espanyol persevera en la seva intenció de desunir els catalans. El president d'Esquerra ha tret a la llum que en temps del Partit Popular, el llavors ministre d'Interior, Jaime Mayor Oreja, va reunir-se amb personalitats catalanes com Albert Boadella, Francesc de Carreras o Arcadi Espada, entre d'altres, i aquests van aconsellar-li que per afeblir Catalunya allò principal era trencar la seva cohesió social.

Puigcercós ha detectat una involució en l'autoestima catalana. Si abans, en relació a la resta de l'Estat, els catalans tenien "un sentiment de superioritat", ara el tenen d'"inferioritat". "Ja ens estava bé donar més perquè ells eren més pobres, tenien menys recursos, això era un sentiment de superioritat". Però "Espanya, començant per Madrid, s'ha fet més forta, i Catalunya més dèbil". La "capital cultural i política que és Madrid" ara ens ha fet sentir-nos inferior, "el més greu però és que ho han aconseguit amb els nostres recursos, els dels Països Catalans". Els diners han provingut "sobretot" de les Illes Balears, de Catalunya i del País Valencià.

El líder d'Esquerra ha defensat durant el debat que a l'actualitat es donen dues condicions que converteixen aquest en l'escenari més propici en la història catalana per a la independència del país. D'una banda, el context internacional, actualment més favorable que durant la Guerra de Successió o durant els anys 30. De l'altra la crisi econòmica, que provoca que la ciutadania vegi la independència com una sortida esperançadora.

Puigcercós també ha al·ludit a la prohibició dels toros per assegurar que el fet que la seva supressió a les Illes Canàries no despertés cap reacció a l'estat espanyol suposa una conducta "racista" cap als catalans.

En defensa del dret a decidir

Els ecosocialistes d'IC-V, després de la sentència de l'Estatut, demanen un front comú dels partits catalanistes units sota un mínim comú denominador. Aquest serà reclamar que es respecti la integritat del text estatutari referendat pel poble i una aposta clara pel dret d'autodeterminació. I això últim "no significa necessàriament la independència catalana", segons el president del grup parlamentari d'IC-V, Jaume Bosch.

Bosch ha recordat que el darrer estudi d'opinió fet després de la sentència apuntava que un 25% dels catalans vol la independència, un 25% vol un estat propi català federat amb l'estat espanyol i un 38% encara vol que el país romangui com una comunitat autònoma. Per això cal centrar-se per ara en demanar "el dret a decidir".