Les malalties relacionades amb l'ocupació maten 5.000 persones cada dia, segons afirma el professor de la UPF Joan Benach

"Contràriament a la visió dominant, la salut no té a veure només amb qüestions genètiques i l'estil de vida, sinó que hi ha molts estudis i informes que documenten com l'habitatge, l'economia i el treball resulten determinants en la salut de la població" , ha explicat Benach a Europa Press.

Aquests factors, a més, es reparteixen d'una manera diferent en la societat de manera que "les persones emmalalteixen més en funció de estan relacionats amb la classe social, el gènere, l'ètnia, l'edat o l'estatus migratori dels treballadors", ha indicat. Així, com pitjor és la posició social, major és el risc de tenir un treball perjudicial per a la salut.

D'aquesta manera, "a Espanya una dona jove, immigrant, amb un treball manual o poc qualificat, tindria un nivell de precarietat d'un 90 per cent, mentre que un home no immigrant de prop de 30 anys amb un treball qualificat està en un nivell de precarietat del 30 per cent ".

En aquesta línia, Benach ha recalcat que al concepte habitual de precarietat, que es mesura només pel percentatge de treballadors temporals, en el llibre se li suma també, a més del contracte i el salari, la desprotecció social i la manca de drets.

Per tot això, el professor ha assegurat la salut és "un indicador que reflecteix el benestar i la justícia de la situació laboral del país".

Benach ha subratllat que tots aquests aspectes estan "interconnectats", així ha posat com a exemple que una persona en una situació precària o d'atur té més possibilitats de caure en l'alcoholisme, amb les conseqüències per a la salut que comporta. Però davant d'això, "la majoria de la gent creurà que ha emmalaltit a causa de l'alcohol, però cal tenir en compte per què ha començat a beure".

D'altra banda, el professor de la Universitat de Toronto i coautor del llibre, Carles Muntaner, ha destacat que encara que tradicionalment s'ha considerat que les professions amb un major risc per a la salut són aquelles que requereixen un major esforç físic o amb una exposició a productes químics o biològics, hi ha altres riscos psicosocials "derivats de la manca de capacitat de decisió en els treballs o la pressió a què es veuen sotmesos molts treballadors".

El tipus de contracte també pot ser determinant

Muntaner ha explicat que el tipus de contracte determina per tant, "l'experiència que viu el treballador en el seu àmbit laboral i en conseqüència la seva salut". Per exemple, "un miner no tindria perquè tenir un gran risc si el seu contracte estipulat menys hores i més mesures de seguretat".

L'expert ha assenyalat també que mesures que s'han de seguir des dels governs per reduir la precarietat i per tant, la mortalitat en el treball han d'anar encaminades a "fer servir el poder econòmic de l'estat per garantir l'accés a una ocupació digna, bé mitjançant formació o creació de llocs de treball a través del govern, com s'està fent ara als Estats Units amb l'anomenat 'estímul Obama'".

Actualment, "des del punt de vista combinat de remuneració, ocupació i salut laboral", els països on millors polítiques es porten a terme són, segons el parer de Muntaner, Suècia, Dinamarca, Holanda, Noruega i Finlàndia. En canvi, Espanya no es trobaria entre aquests ja que el treballador "es troba en una situació amb molt poca capacitat de decisió", igual que tampoc països com Anglaterra, Austràlia, Nova Zelanda o els Estats Units, que compten amb "condicions més dures respecte a la desprotecció del treballador ".

Aquest llibre, l'origen va ser l'informe realitzat el 2007 per la Xarxa de Condicions de Treball (EMCONET) com a part del treball per la Comissió sobre Determinants Socials de la Salut de l'OMS, es dirigeix tant als especialistes de salut pública, desigualtats de salut, i salut laboral, com als investigadors en ciències polítiques i socials, així com als activistes i membres de sindicats i moviments socials.