Ja sé que la normativa electoral espanyola -i la catalana, que la pren com a dret supletori a falta de llei electoral pròpia- és garantista i que fixa uns terminis massa llargs per cobrir el calendari postelectoral: escrutini, estudi d'a·legacions i impugnacions, proclamació dels resultats per les juntes electorals provincials, acreditació dels diputats electes, sessió constitutiva del parlament i elecció de la Mesa, comunicació del resultat al Rei, ronda de consulta als diversos grups, encàrrec a un candidat perquè se sotmeti al debat d'investidura, debat en primera, segona o tercera votació si no hi ha majoria absoluta, comunicació de l'elecció al rei, publicació del nomenament al DOGC, etcètera. El 28 de novembre va haver eleccions amb un resultat diàfan però Artur Mas trigarà un mes a seure al Palau.
A la Gran Bretanya, excepte ara en què hi ha tres partits en litigi, el guanyador de les eleccions s'instal·la la mateixa nit a Downing Street, 10. S'imaginen una mudança tan matinera a Catalunya? El sistema ho impedeix perquè entre altres coses escollim diputats i no al president de la Generalitat, que ha de sotmetre's a aquest examen de la investidura.
Mas passarà previsiblement la prova a la segona ronda. El faran patir, el faran suar, fins i tot li dedicaran algun estirabot abans no s'abstingui algun grup per facilitar que anem per feina quan abans millor.
El país no està per gaire paràlisis. Volem sortir del túnel, volem redreçar l'economia i el país, però ens passem un mes en formalismes. No hi ha ningún amb sentit comú que pugui dir: CiU ha guanyat, Mas ha estat cridat per la majoria de la gent perquè encarni el canvi, posem-nos de seguida a treballar? Doncs, no. Caldrà esperar a dijous. I després venen les festes i el dia d'Innocents.
Si (
No(
