Que tinguem sort

Ara si. L´Artur Mas ha tornat a guanyar però aquesta vegada sense riscos tripartits a la vista. Ara està tranquil. No tant com si hagués obtingut una majoria absoluta, però a efectes pràctics amb la suficient màniga ampla com per a dur a terme els principals projectes.

És més. El meu caparró politicament mal pensant, creu que en el fons la ruta traçada a seguir els hi aconsella que més val –de cara a l´electorat- no tenir una àmplia majoria al Parlament i així poder enrederir qüestions espinoses que, de l´altra manera, no tindrien públicament cap mena d´excusa per no portar-les a cap.

Així doncs, la federació nacionalista podrà centrar-se en els assumptes econòmics i educatius, per els que ja ha demanat suport al Cercle d´Economia i al Col.legi de Metges respectivament amb l´objectiu de que posin en marxa uns consells assessors -sense cap mena de retribució- per tal de donar un cop de ma al proper Govern convergent.

A Catalunya li calia un canvi. Els efectes demoledors de l´apissonadora tripartita demandaven simplement una mica de seny. I alguna cosa més. Però també els hi diré que des de Madrid no només miren de reüll , sino que observen atentament cadascun dels moviments.

És per això que allò de la “transició nacional cap al dret a decidir”, que no és més que aquell tó més autènticament pujolista però una mica més pulidet per tal de jugar a la clàssica ambigüetat convergent, serà permanentment analitzat mentre Catalunya intenta recuperar-se poc a poc de les ferides econòmiques i de desprestigi que l´han assolat.

La redefinició de les relacions entre Catalunya i la resta d´Espanya que serveixi per acsonseguir el concert econòmic, serà la tercera qüestió sobre la que ha decidit centrar-se l´Artur Mas. “La Qüestió”. Aquella al voltant de la qüal girarà el seu discurs segons necessiti ajut més liberal o més sobiranista.

Que tinguem sort. Perqué ens farà falta. Tot i que, des d´aquest racó, haig de dir que veig  l´actual líder convergent més fet, més sòlid, més segur de si mateix i amb ganes de demostrar que és un bon administrador, que es tracta d´un bon gestor. I que és, en defiinitiva, el fet que li reportarà èxits o fracassos i on, sens dubte, els catalans li revalidaran el vot de confiança o no. Dijous comença la seva empresa.

Quant a les suposades redefinicions de les relacions entre Catalunya i Madrid, no cal que cerqui cap mena de passió. La majoria de catalans es conformaran amb el fet que funcionin com un tàndem operatiu, amb les seves coses, però formant un bon equip. Amb dies millors i dies pitjors, però amb la natural complementarietat. Al cap i a la fi, ja son com un matrimoni amb molts anys de convivència.