El president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, i l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, han signat avui el conveni per impulsar de forma conjunta el nou Museu de les Arts Escèniques (MAE) sense esperar que la Generalitat es una al acord.
"El que no penso és demanar permís per tirar endavant els projectes", ha dit Hereu, que ha avisat que el consistori tirarà endavant el projecte amb o sense l'ajuda de la Generalitat.
El conveni contempla la cessió, per part de l'Ajuntament, de la Casa de la Premsa, a Montjuïc, per a un període de 50 anys, i que la Diputació exhibeixi allà part dels valuosos fons històrics de l'Institut del Teatre (IT), emmagatzemats en caixes des de 1989.
Hereu i Fogué han escenificat plena sintonia sobre el projecte, i encara que no han concretat terminis ni pressupostos, sí que han assenyalat que esperen que es pugui obrir el 2013 -coincidint amb l'Any del Teatre- i que l'objectiu és que també es a l'acord la Generalitat.
"És un projecte que és susceptible de ser museu nacional", ha dit Hereu, que no obstant ha afegit que, si no ho fos, seria igualment un "meravellós museu d'arts escèniques".
L'alcalde, que es reunirà properament amb el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha remarcat que per aquest mateix any no li demana res -sent conscient de les retallades per la crisi-, però que perquè sigui una realitat el 2013, "s'ha de posar en agenda".
Un fons únic
La Casa de la Premsa, construïda per als periodistes que van cobrir l'Exposició Universal de 1929, acollirà el fons documental, bibliogràfic i museístic de l'IT, uns 125.000 volums i al voltant de 5.000 manuscrits i autògrafs.
És especialment destacable la col·lecció d'Artur Sedó, considerada una de les més importants sobre teatre català, amb moltes obres originals dels principals autors.
També hi ha 150.000 imatges, moltes d'elles del fons del professional Pau Barceló, i uns 5.000 cartells d'autors modernistes tan reconeguts com Rusiñol, Mucha, Adrià Gual, i dels ballets russos.
En l'àmbit de la indumentària hi ha 700 vestits, amb col·leccions de Margarida Xirgu, Enric Borràs, Tórtola València i Carmen Amaya, per exemple.
A més, les caixes que durant tots aquests anys han estat tancades i allunyades del públic també alberguen mig miler de pintures, amb obres de Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Marià Fortuny i Mariano Andreu, entre altres.