El MNAC se submergeix en el Realisme català de la mà de Gustave Courbet

El Museu Nacional d'Art Nacional de Catalunya (MNAC) s’endinsa en el Realisme pictòric de la mà d'algunes de les obres més emblemàtiques de Gustave Courbet -fundador del moviment- i altres pintors francesos, per mostrar la seva influència en la pintura catalana del segle XIX, i en especial en la figura de Ramon Martí Alsina. Realisme(s). L'empremta de Courbet reuneix 80 peces, entre pintures, dibuixos, fotografies i gravats -17 d'elles de Courbet, algunes mai vistes a Espanya-, però també hi ha obres d'altres pintors realistes francesos, com Carolus-Duran, Jean-Baptiste-Camille Corot i Jean François Millet. Una de les comissaries de la mostra, la conservadora del MNAC Cristina Mendoza, ha explicat en roda de premsa que en tot cas, l'exposició no vol fer competir el realisme francès amb el català sinó que estableix un diàleg entre les peces. L'objectiu és evidenciar que, en el trànsit del romanticisme al realisme, no es poden establir compartiments estancs, i prova d'això és la presència d'una peça de Fortuny, un pintor "òbviament no realista", ha precisat Mendoza, que té molts punts en comú amb el realisme. Dels artistes catalans, destaca la presència de Benet Mercadé, Antoni Caba, Pere Borrell del Caso i Simó Gómez, però sobretot de Martí Alsina, impulsor del realisme a Catalunya, des que va entrar a l'acadèmia de Belles Arts de la Llotja de Barcelona animant els seus deixebles a pintar directament del natural i oblidar la pintura a través d'estampes. No és causalitat que l'exposició es tituli Realismes, en plural, perquè tira la vista cap enrere i cap endavant, buscant els pintors que van influir directament en aquest moviment i els artistes que encara avui, en ple segle XXI, segueixen cultivant aquesta disciplina. S’hi inclouen peces de grans mestres barrocs del segle XVII; pintures de Velázquez, Murillo, Rembrandt i Ribera, entre d'altres, per demostrar com els efectes tenebristes i les paletes fosques del Segle d'Or espanyol van afavorir la irrupció dels realistes del XIX. La mirada cap endavant la posa, paradoxalment, un artista aparentment tan allunyat del realisme com Antoni Tàpies, amb tres obres de la seva etapa "informalista-matèrica, però que no fugen de la figuració", ha justificat Mendoza. Una és molt recent, d'agost del 2010, i seria, segons la comissaria, molt susceptible de relacionar-se amb una de les obres mestres de Courbet, L'origen del món, el famós retrat d'un pubis femení que el Museé d'Orsai de París no ha pogut prestar al MNAC perquè estava compromès amb una altra exposició a Itàlia. Autoretrats i escenes quotidianes Al marge dels salts cap endavant i cap enrere, l'exposició s'estructura en diversos àmbits ben diferenciats: 'Miralls' està dedicat a l'autoretrat; 'Presències', a les pintures de personatges de l'entorn dels artistes -com les germanes de Courbet i els fills de Martí Alsina-; 'Art Vivent', a les escenes quotidianes, i 'Trangressions', a la representació del nu femení, on la irrupció de la fotografia hi ha tingut un paper essencial. Aquesta exposició, que es podrà veure fins al 10 de juliol, no ha escapat de la crisi econòmica, i gràcies als esforços de contenció, ha costat "la meitat del que costava fer exposicions fa un any", ha comentat la directora del museu, Maite Ocaña. En aquest sentit, la màxima responsable del MNAC ha recordat que l'any passat es van fer sis exposicions, que aquest any són tres i que, possiblement, la temporada que ve només se'n puguin fer dos. I aquest cap de setmana, “Els enigmes del MNAC” A banda de les exposicions, el museu ofereix tot tipus d’activitats. Aquest cap de setmana, dissabte 9 d’abril, es posarà en marxa el primer cas d’”Els enigmes del MNAC”, S’ha pintat un crim. Es tracta d’una nova activitat familiar (no conduïda i inclosa amb l’entrada al museu) que consisteix en un joc de pistes per resoldre en família la misteriosa desaparició de Serafí Coll. Mentre els nens juguen a fer de detectius, descobriran, d’una manera amena i divertida, la col·lecció d’Art Gòtic i un munt de detalls i anècdotes sobre l’art i la vida medieval. Aquells que resolguin el crim rebran un certificat que els acreditarà com a bons detectius. Per celebrar la posa da en marxa d’aquest primer enigma del MNAC, el 9 i 10 d’abril l’entrada a la col·lecció d’Art Gòtic serà gratuïta per als participants de l’activitat.