Sant Jordi, el corredor de la festa cívica de Catalunya

Aquesta Setmana Santa porta com a complement de festa laica (i, per tant, imbricada bàsicament en el civisme, més enllà de conviccions de tot tipus) de la Diada de Sant Jordi. No agrada massa això a la indústria que, tradicionalment, té el seu gran dia en aquest 23 d'abril: la llibretera. I és que la coincidència amb les petites vacances pot restar audiència als llibres. No obstant, tampoc sembla que hagi de ser així aquest any: entre altres coses, el temps meteorològic poc estable pot ajudar a minimitzar la davallada. I, si no, aquesta també es veurà compensada per l'afluència turística que, si bé potser no aportarà rendibilitat econòmica, si ho farà a nivell de difusió. I, ja sabem, una cosa porta a l'altra. D'altra banda, Sant Jordi és una festa molt catalana però, alhora, corredor (ara que el terme està tant de moda, pel del Mediterrani) de cultures. No en va, abasta la tradició del país i l'enllaça amb la data en què es produïren les morts de Miguel de Cervantes, a Espanya, i William Shakespeare, a Anglaterra. I, de passada, ens apropa a tots al Japó, on ja fa anys que es va importar la festa del llibre i la rosa i, d'altra banda, país evocat per tots aquest any. Feliç Sant Jordi, doncs: tan català, tan universal.