Navegant (7). No ens representeu

Els peripatètics seguim amb les nostres cabòries però no les hem transcrit a Diariocrítico de Catalunya. Hem arribat a la conclusió de que molts ciutadans s’han passat al passotisme. Voten, si voten, i això es la democràcia. Si malauradament fos així estem perduts. Però creiem hi ha una intel·ligència col·lectiva que cal esperonar i per tant seguim. La fallida econòmica es clara i evident, fallida amb totes les de la llei. Però al Parlament sols hi ha oposició i intent de destrossa del contrari. Als ajuntaments aliances contranaturals (políticament parlant) per tal de persistir en el poder. El 15-M, que alguna cosa certa deu defensar, es sols noticia curiosa (cuida, no us passeu de la ratlla o les porres funcionen com quant hi havia el regim autoritari, no dictatorial com ha quedat clar). Cara a les eleccions generals a la ciutadania sols li arriba una informació clara: la del perill de que guanyi el PP o el PSOE, segons on posa l’orella. Sembla tornem a l’argument de la por que tant va utilitzar contínuament el dictador. Però ningú es mulla amb preguntar-nos què volem i com aconseguiran sortir del maremàgnum en que s’han ficat Per seguir 'Navegant' els vaig convèncer de que em diguessin algun succés significatiu en la seva vida de jubilats per exposar-lo: L’Edu diu, com exemple, que es parla molt del que ingressen una senyora ministra de Sanitat, una ja presidenta de Castilla-La Mancha i portantveu de un partit que diu portarà la salut al poble, el President de la Diputació de Barcelona, els parlamentaris, alcaldes, etc. etc, quins impostos paguen, quines jubilacions tenen?. El cas es reitera en infinitat de casos. Quan s’informarà clarament?. O es cert el que circula per Internet?. Avui molts ciutadans que treballen (l’Edu repeteix, treballen) no arriben a mileuristes i cobraran pensions aprimades que es quantificaran sobre molts anys de treball. On es la democràcia? El Paco, que diu que potser seria convenient que els que donen un 0.7% del seu impost sobre la renda a una certa comunitat religiosa, que sembla ser única, demanessin comptes també de on van els calerets, però diu que avui no esta per aquestes histories sinó per saber que fa la justícia espanyola, doncs es parla molt de corrupció política però poc de que cap corrupte hagi estat condemnat i, mes estrany encara i per ell es inexplicable, alguns son aplaudits per els seus votants. Han perdut el seny? (els votants, esta clar). Encara que fos així, la justícia hauria d’actuar independentment. I el Quico com sempre no entén. No acaba d’empassar-se com segueix existint un PSC que es digui català quant es pur PSOE espanyolista. Diu que o això es una estafa o bé els catalans som una desgracia ja que no ens donem compte que les festes nadalenques ja son estrictament familiars i privades. I no tinc mes espai. Però voldria saber què es la democràcia. M’he passat mes de la meitat de la meva vida esperant-la i encara no l’he trobada. Jo creia que era una forma de govern en la que el poble intervenia elegint els seus governants, però no es així, cal elegir un partit polític, un llistat de noms desconeguts en la seva majoria (i que, repeteixo, mai m’han preguntat que vull i mai m’han dit que faran de manera concreta) i desprès ho emboliquen tot i mai saps qui manarà fins que es reparteixen el pastis. Fins el 1689 (Bill of Rights a Anglaterra) el cristianisme imposava el dret superior i diví de la monarquia. Avui s’ha substituït per el dret superior de la "partitocràcia" que avala, a mes, que un Tribunal Constitucional caducat se'ns carregui l’Estatut. I els peripatètics anem a escampar la boira per la Diagonal.