2009 va ser l''annus horribilis' de les pimes catalanes, segons els números de PIMEC

En roda de premsa, el director del departament d'Economia i Empresa de Pimec, Modest Guinjoan, ha explicat que d'entre aquestes empreses desaparegudes, la gran majoria -11.805- pertanyia al sector de la construcció, en línia amb el "annus horribilis "de l'economia espanyola. D'aquesta manera, el mapa de la pime catalana va sumar un total de 511.406 petites i mitjanes empreses a Catalunya -un 2,7 per cent menys que el 2008-, de les quals 290.193 no tenien assalariats -autònoms i empreses patrimonials, entre altres- davant de les 221.213 amb empleats -que es van reduir en un 6,1 per cent-. La radiografia del sector posa en relleu que les pimes catalanes, que representen el 52,9 per cent del Valor Brut Afegit (VAB) de l'economia, estan en regressió des de 2007, davant les grans empreses -33,5 per cent- i els serveis públics -11,4 per cent-. Les pimes més exportadores són, com és tradicional, les indústries químiques -que representen el 41,6 per cent-, mentre que la resta de sectors tenen bases exportadores d'entre un 10 i un 20 per cent, el que té molt recorregut futur per sortir de la crisi, ha assenyalat. Segons l'Anuari, basat en una mostra de 78.530 empreses, la pime representar el 2009 el 99,8 per cent de les empreses privades, el 71,8 per cent dels treballadors d'aquest sector, i el 59,7 per cent del VAB, unes dades que, però, posen de manifest valors recessius, com la reducció de les empreses i d'ocupats, alhora que mostra la caiguda de la rendibilitat econòmica i financera de les empreses i la reducció de la productivitat del seu capital. Davant aquesta situació mai abans registrada per l'anuari, el president de Pimec, Josep González, ha criticat que el Govern no està prenent les mesures necessàries per sortir de la crisi, i ha lamentat que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, hagi "tirat la tovallola en la reforma laboral -en una de les reformes més importants per a les empreses- per fer un brindis al sol als sindicats i no a l'economia". "Els empresaris volem un canvi de situació com més aviat millor", ha reblat González manifestant que el seu desig són unes eleccions com més aviat per anar a un nou Govern, ha dit. Noves vies de capitalització El 2009, el nivell de capitalització -els recursos propis sobre el passiu- de les pimes catalanes es situava de mitjana en un 44,1 per cent, sent els sectors més capitalitzats els serveis financers, asseguradores i lloguers -63,2 per cent- i les indústries extractives no energètiques -54 per cent-, mentre que les pimes amb menor capitalització van ser les de material de transport -35,6 per cent-, les de transport i comunicacions -35,9 per cent- i les de construcció -37,1 per cent-. Del total de les pimes catalanes, les que van tenir uns valors de capitalització negatius -amb resultats negatius superiors al seu capital- van ser el 12,8 per cent, que l'anuari exclou de l'anàlisi de rendibilitat econòmica, de manera que les pimes amb més nivells es van situar en un màxim del 3,1 per cent. Davant aquestes perspectives, que denoten una manca de capital en la pime catalana, Guinjoan ha animat a les empreses a donar entrada a nous socis en les seves empreses, una via que "costa d'entendre culturalment", alhora que ha demanat que facin servir figures ara subdesenvolupades com el capital risc, la sortida a borsa i els préstecs participatius. Canvis en els impagats González ha assegurat que es poden millorar els volums i l'accés a les línies de crèdit públic, que mantenen condicionants anteriors a la crisi, com els impagats, que són motiu d'exclusió: "Sortir a la RAI abans era un tema seriós, ara fins i tot empreses amb rendibilitat hi apareixen". Per aquest motiu, el president de Pimec ha demanat modificacions en les condicions d'accés a les línies de crèdit, perquè estiguin més adaptades a la situació actual, com la que l'ICF acaba de posar a disposició de les empreses, d'uns 2.000 milions d'euros.