Els ajustos pressupostaris de la Generalitat per a 2012 no arribaran al 10 per cent

Respecte a la demanda de l'oposició que es presentin abans del 10 octubre, Mas-Colell ha afirmat que "és impossible", i ha demanat comparèixer al Parlament per explicar-ho. En aquest sentit, ha argumentat que la llei de 2002 que fixa aquest termini no s'ha complert mai des de llavors -el 1980 va ser l'última vegada que uns pressupostos catalans es van presentar abans del 10 d'octubre-, i que fins ara ningú havia donat explicacions al Parlament. Ha afirmat que els pressupostos es presentaran quan estiguin preparats, i confia a no haver de prorrogar els d'aquest any, encara que tampoc ha augurat especials complicacions si s'ha de fer. 2012 difícil Mas-Colell ha considerat que l'evolució del món i de l'economia europea no permet ser optimista, i que "el clima general no indica que l'any 2012 sigui l'any de la recuperació". En aquest context ha situat el "gest simbòlic" d'eliminar la paga de Nadal d'aquest any als alts càrrecs de la Generalitat, el que traduirà en un estalvi de 1,8 milions d'euros que es destinaran a reduir el dèficit, que ha de passar del 3,86 poer cent del PIB de finals de 2010 al 2,66 per cent a finals d'aquest any, fet que suposa abonar 2.600 milions. "Es deriva del fet que 2012 no serà un any que pinti bé, l'entorn europeu és molt preocupant i ens afecta molt, i aquest gest simbòlic també posa sobre la taula que no hi ha coses sagrades i que el procés d'ajust en el qual estem pot tocar i ha de tocar coses tan importants com les compensacions econòmiques per la feina que fem", ha exposat. El conseller ha advocat per realitzar retallades repartides "de manera proporcionada" entre tot el sistema públic per anar a una alineació dels ingressos i salvar llocs de treball. "Són coses petites que van sumant", ha defensat, al mateix temps que ha vist impossible no tocar salut i educació perquè són els àmbits que més despesa concentren, i tot i així se'ls estan plantejant menys retallades que en altres sectors, com universitats. Ha asseverat que els ajustos en salut i educació "són factibles i no són dramàtics ni pel que fa referència al servei ni a les compensacions salarials. S'ha d'ajustar tot, i mínimament les compensacions salarials". Nova emissió de bons Per altra banda, la Generalitat ha tancat amb les entitats bancàries l'acord definitiu per al llançament de la nova emissió de bons minoristes i que enllaçarà amb el venciment de la primera emissió el proper 20 de novembre, els que ja va fer l'administració catalana quan governava el tripartit, segons ha explicat Andreu Mas-Colell a la mateixa entrevista. Aquest acord amb les entitats financeres preveu que aquestes assumiran els bons que no puguin ser col locats entre els particulars. "La nova emissió de bons està assegurada. Si, per algun motiu, ningú comprés bons, les entitats financeres els absorbirien. Una part del que paguem per ells és per tenir aquesta garantia", ha assegurat. La nova emissió de bons servirà principalment per renovar els 3.000 milions d'euros que va col·locar el tripartit, per a això les condicions en què es realitzarà la nova emissió són, en paraules de Mas-Colell, "molt interessants". Així els ciutadans que van adquirir els bons de la Generalitat ara fa un any poden renovar a un any a un interès del 4,75 ja dos anys a un interès del 5,25, segons ha avançat el conseller. En basar la nova emissió en la renovació de la primera, la proposta s'ha fet, en principi, a les mateixes 23 entitats que ja van participar en aquesta col·locació, ja que aquest disseny no permet molt la participació de nous bancs. La Caixa va ser l'entitat més implicada en primera emissió, amb 500 milions, seguida de CatalunyaCaixa amb 490 milions i Banc Sabadell amb 185 milions. La direcció general de Política Financera i Assegurances de la Generalitat de Catalunya va posar el 21 d'octubre de 2010 a circulació una emissió de deute per un import de 1.890 milions d'euros per al públic minorista, que van ser ampliats posteriorment.