Escric aquestes línies acabat d’aterrar a Barcelona procedent de Mersin (Turquia) on he tingut el privilegi i l’honor de compartir en directe l’adjudicació dels Jocs Mediterranis de l’any 2017 a la ciutat de Tarragona.
En aquest análisi d’urgència voldria destacar quatre fets:
1. Diariocritico de Catalunya va encertar de ple a l’apostar com a patrocinadors de la candidatura de Tarragona 2017. És bo implicar-se en un projecte de país al que a més anima una causa noble com és l’esport. De manera que ens felicitem i ens sentim copartíceps de l’èxit assolit.
2. El projecte de Tarragona2017 és molt sòlid i pot constituir un bon revulisu econòmic per la ciutat i l’entorn i també per l’autoestima dels tarraconins, als que veia un pèl derrotistes i agnòstics. Això pujarà l’autoestima i el relat de que “a Tarragona també és possible fer grans coses”.
3. Tarragona2017 és un projecte de ciutat del que es beneficia Catalunya i Espanya. La unitat formal amb què s’han presentat a Mersin el govern espanyol, el COE, la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de Tarragona ha de ser real. Prou ja de pals a les rodes des de dins del consistori. Oposició i explicacions les que calguin, però tots s’han de posar a treballar a l’una. Més enllà de la discrepància legítima, ens juguem el prestigi de la ciutat i quan això es posa en joc no se sap quan es recupera.
4. Això d’uns jocs esportius és més complicat del que sembla. A l’hora de votar quina ciutat mereix més confiança per organitzar uns Jocs Mediterranis es mouen plantejaments esportius, però també sentiments, estratègies geopolítiques i interessos econòmics. Tot i així, les garanties, la solvència i l’experiència han pesat a favor de la nova Tarraco.
