Marta Llorens: “El vot més útil és aquell que impedeix que es voti contra Catalunya”

- Amb quins ànims es presenten a les eleccions del 20 de novembre? - Els socialistes ho han fet molt malament i la gent té moltes ganes de castigar el PSOE.  Es veu molt clar que es decantarà pel PP però a Catalunya tenim unes coordenades diferents. La majoria absoluta mai ha estat bona per Catalunya. Recordem a més que el PP va posar el recurs contra l’Estatut i dins els socialistes Carme Chacón va aplaudir la sentencia. El govern del PSOE tampoc ha complert allò que va dir de que respectaria l’Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya o, després de la sentència, que retornaria per la via legislativa el que ens havien retallat. A Convergència i Unió, que ara governa a Catalunya, li ha tocat posar ordre en la despesa del tripartit que ens va deixar un deute acumulat de 47 milions d’euros. Què passa ara? Nosaltres, que vàrem ser els promotors de l’estat del benestar no aquí, sinó al conjunt d’Espanya, hem d’aconseguir que sigui sostenible, per això fem la proposta de pacte fiscal. Pretenem mitjançant la bilateralitat que els impostos es cobrin a Catalunya, contribuir a la solidaritat i a les despeses de l’Estat a Catalunya però amb una limitació. El 75 per cent dels catalans recolzen que els diners que es recapta es quedin aquí. - I si el govern espanyol, sigui del PP o del PSOE, diu que no, quin és el seu pla B? - No tenim un pla B. Aquest partit hem de sortir a guanyar-lo, com fa Guardiola. El dia 21 de novembre l’única porta catalana que s’obrirà serà la de CiU. - Hi ha el perill de l’anomenat vot útil, que per fer fora els socialistes es pensi que només val votar PP. - És un error que els catalans hem de superar. Quin vot és més útil que aquell que impedeix que es voti contra Catalunya? - Si no aconsegueixen el pacte fiscal es pot crear una frustració col·lectiva. - Tenim un model d’economia que no és ni el del PP, basat en el pelotazo, ni el del PSOE, que és el subsidi. El model econòmic català és el de l’economia productiva. A tota Espanya li convé que tinguem la capacitat d’influir. Qui ha fet propostes econòmiques des del començament de la legislatura? CiU, mentre al PP no li hem sentit ni una. I qui va salvar el maig de 2010 que Espanya fos intervinguda per Europa? El PP? No, va ser Convergència i Unió. Si no hi ha credibilitat ni coherència difícilment haurà recuperació econòmica. Per tant, responent a la seva pregunta, no hi ha pla B. - Això exigirà un exercici de doble persuasió: convèncer els catalans i també els espanyols. - Aquesta força només ens la poden donar els catalans i les catalanes. "El País Basc té un 7% d'atur perquè gestiona els seus recursos" - Fa uns mesos, després que CiU guanyés les autonòmiques i les municipals, es va parlar que CiU podia guanyar per primer cop les legislatives a Catalunya. Des de fa unes setmanes, en canvi, es tem un sorpasso però del PP respecte CiU. - En unes generals és molt difícil fer el sorpasso als socialistes a Catalunya.  També som conscients del vent a favor del PP, però a Catalunya, per castigar els socialistes, no cal anar a votar als populars, hi ha altres forces com nosaltres. Rubalcaba ens promet allò que no ha fet mentre governava i Rajoy no ens explica què pensa fer. Jo pregunto una cosa a la que no em donen resposta: Perquè al País Basc, que disposa d’un concert econòmic, només hi ha un 7 per cent d’atur? Perquè pot gestionar els seus recursos. - Ara sembla que PSOE i PP es presentin a Catalunya amb la seva cara més amable. Creu que en el fons defensen un mateix model d’Estat que anul·la la diferència catalana? - És una evidencia històrica. Perquè la reforma de la vaca sagrada que és la Constitució la van fer sense nosaltres? No volen que puguem fixar nosaltres el límit de deute però alhora som els únics que estem fent els deures. - La reforma de la llei electoral, si es fa, anirà contra els nacionalistes? - La circumscripció única busca això. O el debat entre candidats amb només ells dos. De què tenen por o perquè s’amaguen? Quin estil de política és aquest d’enviar comunicats a la premsa i no permetre preguntes? Hi ha elements comuns de recentralització de l’Estat en uns i altres. Què fan els països que estan sortint de la crisi? Fan com Alemanya, que marca un límit del 4 per cent al dèficit fiscal entre els seus territoris. - Creu que CiU patirà electoralment l’efecte de les anomenades retallades? - Nosaltres proposem un major nivell impositiu per les grans fortunes… - Però això depèn d’una llei estatal… - Per això ho portem al nostre programa electoral. Cap govern del món fa ajustos per ganes. Però hem de ser conscients del que suposaria una fallida de l’administració de la Generalitat, que duria a que ens intervinguessin. Encara que doloroses, la gent té la percepció de la necessitat d’aquestes retallades. És clar, el tripartit ens va parlat d’un dèficit del 2,48 i en realitat és del 4,2 i això algú ho ha de pagar. - Hem passat dues comtesses electorals parlant de canvi. En què es visualitza això ? A la sanitat? A TV3? No ho sembla. - Fins que no s’ha fet l’auditoria externa per veure la situació del dèficit s’ha actuat amb un punt de prudència. L’ajust no és lineal, va del 4 per cent en els sectors de polítiques socials al 16 per cent. Ara que ja coneixem la magnitud de la tragèdia i de cara al pressupost de 2012 farem una optimització de la despesa menys lineal, amb una major reducció d’aquelles despeses que donen menys serveis a les persones.   - En temps d’ajustos, i ara que CiU governa la Generalitat i bona part dels ajuntaments importants, no caldria posar ordre en la doble xarxa que hi ha de vegades? Sanitària, d’atenció social, etcètera. - Els ajuntaments, que són la primera trinxera dels ciutadans, passen dificultats greus. Sí, s’haurà de buscar una racionalització dels recursos entre ajuntaments, consells comarcals, diputacions i Govern. - Ha sorprès, val a dir que positivament, l’eslògan de precampanya. Això del +xcat Una proposta moderna i trencadora enfront els que els acusen de carrinclons i conservadors. -+xcat diu el que volem dir, que treballarem per Catalunya. És un llenguatge que arriba a una societat molt àmplia i és necessari si volem canviar l’estil tradicional de fer política.