www.diariocritico.com

Los chats de Diariocrítico.com

Chat finalizado

Germà Bel

Nació en Les Cases  d’Alcanar, en 1963. Máster en Economía por la Universidad de Chicago y doctor por la Universidad de Barcelona  (UB), catedrático  de  Economía  Aplicada  de  la  UB  y profesor invitado en la Barcelona Graduate School of Economics.  Diputado  en  el  Congreso entre 2000 y 2004, fue portavoz de Economía y Hacienda del Grupo Socialista desde 2001 hasta  el  final de la legislatura. Entre 2004 y 2006 fue profesor visitante en las universidades de Cornell y Harvard. Desde entonces  su actividad está centrada en la investigación sobre economía y política de las infraestructuras y el transporte, y sobre reforma del sector público. Su última obra es 'España, capital París. Origen y apoteosis del Estado radial: del Madrid sede cortesana a la capital total', es  el  relato  de un viaje, no exento de sorpresas, por los tres últimos siglos de la historia de España.

  • Diario Crítico Catalunya

    La última pregunta la formulamos desde Diario Crítoico de Catalunya, en Barcelona. Qué queda del espíritu de la reunión de IESE y de la manifestación "por el derecho a decidir" las infraestructuras? Influirá esta demanda en las propuestas electorales del 28 de noviembre? Muchas gracias señor Germà Bel por el tiempo que nos ha dedicado. Mucha suerte con el libro, para usted y para su editorial. Y A nuestro lectores, también nuestro agradecimiento por su entusiasmo y apoyo.
    Vayamos por partes: 1) Lo que se llamó "el evento de IESE" sobre aeropuertos, de marzo del 2007, generó espíritu y potencia. La potencia se dilapidó en un proceso negociador mal llevado cuyo contenido estaba muy alejado del espíritu de IESE. El espíritu pervive, ha dejado instalada la gestión de infraestructuras en Cataluña, y especialmente en los aeropuertos, en un lugar más alto de la agenda pública del que nunca habían ocupado. En terminos más concretos ha sido fundamental, pro ejemplo, para
  • Enric Solà

    Què li sembla la limitació de velocitat de 80 per hora? No sé si és ben bé tema de la seva competència...
    És un tema que he seguit tot i que se'n surti del tema d'infraestructures. La forma en que s'ha plantejat el tema dels 80 km/h em sembla una mala forma de governar perquè ni s'han estudiat els precedents con a França o Estats Units, tot i que a vegades es comenten, i el que sabem de les valoracions és patètic. Si es vol tenir un efecte considerable en l'impacte dels vehicles privats el que s'haurà de fer a l'àrea metropolitana de Barcelona és començar a reflexionar (ni que sigui per fer una mica
  • socialista

    Sus compañeros socialistas, ¿qué piensan de este análisis crítico contra el poder español?
    Solo puedo hablar de mi mundo y se lo tendría que preguntar a ellos. El libro sale hoy y no he tenido oportunidad de conocer todavía ninguna opinión.
  • Robert Sumarroca

    Se sent parlar molt de que l'Espanya actual és radial i hi ha veus que opinen que cal donar més valor a la perifèria. Vostè, amb quin model es queda?
    Jo crec que les infraestructures de transport, al igual que en altres països, s'han de prioritzar pensant abans que res en la seva contribució a l'economia i en el benestar quotidià. El disseny radial que s'aplica a Espanya des de 1720 ha postergat sistemàticament aquest tipus de consideracions perquè ha prioritzat l'ordenació jeràrquica del poder territorial. Em sembla un error.
  • critic

    L'AVE Madrid-Sevilla, quan havia dos ministres catalans (Serra i Borrell) va ser l'inici de l'expoli logístic contra Catalunya?
    La prioritat de l'eix Madrid-Sevilla, a finals dels 80, en matèria ferroviària té una certa lògica perquè era l'eix amb una densitat de circulació en tren més alta i amb més necessitats urgents de reforma. En el meu punt de vista, l'error va ser optar per una ample diferent en una via que no connectava amb França i introduir la molt alta velocitat exclusiva per passatgers. És a dir, em sembla que hem de reparar bé en els detalls a l'hora d'analitzar aquestes coses i intentar defugir de tòpics qu
  • Vicente Padilla

    ¿Cree que algún día disfrutaremos del corredor mediterráneo? ¿Cuándo?
    Sí, siguiendo la pauta tradicional: tarde y con mayor cargo al usuario. Claro que los efectos de priorizar otros ejes ya se habrán producido. Esta es la historia que empezó el 23 de abril de 1720...
  • almogàvar

    Siu cartalunya ha perdut pes en detriment de Madrid, no és culpa també de la nostra classe política, que no ha fet res a Madrid per impedir-ho?
    Les responsabilitats (m'agrada més aquest terme que no pas culpa) sempre es reparteixen entre totes les bandes. Tanmateix, la dinàmica de pèrdua de pes (relatiu) de Catalunya s'inicia al final del franquisme. Dit això, també és cert que en ocasions ha donat la impressió que els polítics de Catalunya no han encertat en els models de relació amb l'Estat. Clar que potser era una missió impossible.
  • Arturo Goicoechea

    Señor Bel, no he leído aún su libro pero, ¿a qué se refiere con lo de España, capital París?
    Para "España, capital París" quiero sugerir al menos dos consideraciones. En primer lugar, la idea de que desde el siglo XVIII se desarrolla en España un proyecto de hacer un país como Francia con una capital como París, proyecto que ha gozado tradicionalmente de un gran apoyo de las élites españolas y también de la mayoría de la población. En segundo lugar, me refiero a la idea de que para muchos españoles Madrid ya ha llegado a ocupar en España una posición similar a la que tiene París en el m
  • fernando

    Si España es capital París, ¿de dónde es capital Madrid?
    Creo que la respuesta anterior puede satisfacer esta pregunta. De hecho la idea es que Madrid se ha convertido en el París de España al acceder a su condición de capital total (administrativa+política+económica)
  • Josep Álvarez

    Germà, ¿cuáles cree usted que son los principales déficits de infraestructuras en Cataluña?
    Pienso que en Cataluña, al igual que en España, en términos globales no quedan muchos déficits en materia de creación de nuevas infraestructuras: piensen que en términos globales, España es el segundo país más denso en autopistas (libres o de peaje), la inversión en equipamientos aeroportuarios ha sido descomunal y ya tenemos más km. de AV ferroviaria que Francia y Japón. Por supuesto que siempre hay proyectos necesarios que están por ejecutar, pero me parece que hemos entrado en la dinámica de
  • excéptico

    ¿cree que hay intereses mutuos de la classe política espàñola -PSOE y PP- para potenciar Madrid en detrimento de Cataluña?
    Mi interpretación es que el patrón dominante en los últimos tres siglos en la política territorial española ha sido el de hacer una España como Francia, igual que un Madrid como París. Este objetivo ha sido muy compartido por las élites políticas y económicas del país. Por este motivo no existen diferencias sustantivas en la políticas de infraestructuras del PSOE y el PP, cuya prioridad máxima (casi exclusiva) es conectar España con Madrid, y, a través de Madrid, España con el mundo. Esta políti
  • Ferran Muñoz

    Pensa vostè que, sobretot, l'Aeroport de Barcelona hauria de tenir titularitat exclusivament catalana?
    Per mi la qüestió fonamental no és quina bandera hi hagi presidint l'aeroport, sinó el fet que els aeroports es gestionen conjuntament o individualment. En aquest sentit no em sembla una qüestió de banderes, sinó de models de gestió. Els aeroports han de buscar el seu lloc al món, i han de tenir mans lliures per fer-ho. En aquest context, això és impossible en mans del govern central en un país de l'estructura urbana que té Espanya. Per tant el model adequat seria: aeroports gestionats individua
  • Guillem Cifré

    Senyor Bel. No cal ser un gran entès en infraestructures per no entendre que el corredor mediterrani ens interessa a tots (fins i tot a l'Espanya decimonònica) perquè a les seves possibilitats viàries sumem -si no tinc mal entès- les de les 'estacions d'enllaç' que suposen els ports per a productes que vinguin per via marítima. No obstant això, la mentalitat tancada espanyola (potser perquè sempre ha pensat més en termes d'imperi famèlic que, a més, no va existir mai, que en opcions de praxi gen
    Entendre i interpretar les qüestions que vostè planteja és el que m'ha portat a escriure el llibre. Crec que en les anteriors respostes ja he anat adreçant aquesta qüestió. En tot cas, és oportú insistir en que la gran singularitat històrica de la política d'infraestructures a Espanya és que s'ha posat al servei de l'ordenació del poder polític en una concepció unitària i centralista, i no s'ha fixat en les consideracions relacionades amb la productivitat de l'economia i del benestar general del
  • Juan José Azula

    Hola Germà, ante todo enhorabuena por el libro y por el modo de exposición de tu trabajo. Te vi en una entrevista con Josep Cuní acerca de tu libro. Una pregunta, a modo resumida... si Madrid es el centro , por así decir, neurálgico, gracias a la política que se ha encargado de este hecho.... y como usted decía, esto hace de Catalunya, (pero también, demás CCAA) en unas, por así decir "segundonas", qué les queda a las CCAA?? Avalar y seguir la idea propuesta desde el gobierno central? O intenta
    Anto todo muchas gracias por sus consideraciones tan amables. En general, creo que siempre tenemos que hacer aquello que debemos hacer, casi con independencia de las perspectivas de éxito. Por esto me parece muy razonable lo que usted sugiere. Debo añadir, no obstante, que mi interpretación sobre el patrón de la política territorial en España -me refiero a la ordenación del poder político- es que cambiarlo es misión imposible porque es un proyecto de construcción nacional. Ahora, si lo prefiere,
  • Ramon

    El libro "España, capital París. Origen y apoteosis del Estado radial: del Madrid sede cortesana a la capital total" tendrá editorial, ¿no?
    Le agradezco mucho su observacion, creo que mis editores lo agradecerán mucho más. Efectivamente tiene editorial, y ésta es Destino.
  • fernando

    Es pot ser socialista català i acceptar que el teu mateix govern (espanyol) margini Catalunya?
    Els motius pels quals una persona té una deteminada simpatia o afinitat política són molt diversos, i a més són molt particulars per cada persona. Penso que la gran majoria de gent que participa activament en la política dels socialistes de Catalunya no té necessàriament la percepció que el PSOE margini Catalunya. Com vostè comprendrà, això són percepcions molt subjectives.