Huguet s'ha traslladat aquest dimarts a Jiaxing, a la província de Zheijiang, a uns 80 quilòmetres de Xangai. Allà ha estat rebut pel vicealcalde de la ciutat, Jiang Renhuan, que és el responsable d'afers econòmics de la zona i que ha garantit a Huguet que vetllarà per les empreses catalanes que, com és el cas d'Ipagsa, s'instal·lin al seu territori. De fet, cal tenir en compte que a tota la zona de Xangai hi ha instal·lades unes 70 empreses industrials catalanes.
Aquesta empresa, constituïda a mitjans dels vuitanta a Rubí per una família d'origen italià, ha fet coincidir la inauguració de la seva nova planta a la Xina amb l'acte simbòlic de relleu generacional. El pare, Bruno Ferrari, ha donat el pas al seu fill, Lorenzo Ferrari. L'empresa produeix planxes litogràfiques per a offset per a empreses d'arts gràfiques que imprimeixen llibres, revistes o fulletons. La nova planta ha suposat una inversió de 9 MEUR i cobrirà la producció per al mercat asiàtic.
Pel que fa a Telstar, es tracta d'una empresa ubicada a Terrassa però que ja té presència a 15 països. És un dels deu principals fabricants d'equips d'alta tecnologia per a la indústria farmacèutica. La planta de Xangai té 4.500 metres quadrats, 80 treballadors i té tres línies de producció. El seu objectiu també és abastir el mercat asiàtic.
"Ous a cada cistell"
El conseller d'Innovació ha posat les dues empreses com a exemples de la necessitat de la internacionalització de l'economia catalana. Huguet creu que és bo que s'instal·lin a la Xina "per entrar en mercats com l'asiàtic", ja que "és difícil fer-ho des d'allà, amb la diferència de l'euro". "Una empresa que està ben arrelada a Europa i allà funciona bé, a l'hora de ser competivitiva per exportar a Àsia ja no ho era", ha remarcat.
Per això, Huguet creu que l'estratègia ha de ser "tenir plantes a tot el món per acostar-se al mercat i evitar problemes logístics i de moneda", ja que "només des del racó europeu tindrem dificultats per arribar a certs mercats". "Les empreses productives han d'estar al món', ha afegit, perquè "quan arriben èpoques de crisi les que estan distribuïdes no ho noten tant, ja que encara que pateixin en un mercat, en altres estan funcionant". Així, Huguet creu positiu tenir "ous a cada cistell".
Huguet ha reconegut que "cap mercat és fàcil", tampoc el xinès, ja que en aquest cas ja no es poden instal·lar fàbriques sense complir requisits com els mediambientals. "El lògic seria que al final de la partida tothom jugui amb les mateixes regles, les dels drets socials, ambientals, i democràtics, llavors és quan el mercat és realment lliure", ha afegit. Ara bé, creu que això "no vindrà de cop", sinó que caldrà fer "fases successives".
Gairebé 300 contactes
Amb la inauguració d'aquestes dues fàbriques s'ha tancat la missió econòmica, empresarial i comercial que durant una setmana ha estat encapçalada pel conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, que ha comptat amb la participació de més de 50 empreses, que ha tingut com a objectiu reforçar la presència de Catalunya a la Xina però també captar inversions xineses. En total, durant aquest temps s'han fet 287 reunions de treball amb l'objectiu d'obrir mercat a la Xina. A aquests cal sumar-hi els 600 contactes que una desena empreses del sector turístic català han mantingut amb uns 120 operadors turístics i agències de viatges xineses amb l'objectiu d'augmentar la presència de turisme de la Xina a Catalunya.
'Traves' comercials
El president de la Comissió de Relacions Internacionals de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canals, però, ha constatat certes dificultats a l'hora de tenir relacions econòmiques amb la Xina, sobretot en l'àmbit comercial. Així, ha explicat que sovint "posen més traves de l'habitual" als productes que volen ser importats a la Xina des de fora. "És una conseqüència que la Xina se sent molt forta, fa 5 anys no ho hagués fet", ha assegurat.
Així, per exemple, explica que "de tant hi ha sorpreses i si acostumen a revisar un contenidor de cada cent, un dia en revisen un de cada deu", o bé posen traves per deixar entrar mercaderies de marques de primera qualitat americanes o europees "perquè diuen que no poden entrar perquè no compleixen els estàndards de qualitat xinesos". "Són traves burocràtiques, barreres, però no són continuades, sembla que estiguin provant fins on té paciència occident", ha explicat, en un joc que sembla el del "gat i la rata".
Pel que fa a la instal·lació d'empreses catalanes a la Xina, Canals ha dit que estan "oberts a la inversió exterior" i que "no hi posen impediments", tot i que "tenen uns reglaments que no et pots saltar". "En altres països hi ha més flexibilitat, aquí la reglamentació és molt rígida i has de complir-la", ha explicat, i "possiblement en el futur es pot anar endurint en la mesura que siguin més exigents en aplicar reglamentacions internes molt rigoroses".
Si (
No(
