Corredor Mediterrani, un llarg i tortuós recorregut que acabarà l’any 2020

El ministre Blanco ha concretat que l'obra s'anirà posant en marxa de forma progressiva, i que s'ha iniciat el procés per licitar tot el tram d'alta velocitat entre València i Tarragona per un import superior als 5.000 milions mitjançant finançament públic i privat. El ministre i el president de la Generalitat, Artur Mas, han coincidit a destacar que aquesta obra visualitza l’aposta per un model d'Espanya descentralitzat i allunyat de la concepció centralista de l'Estat on tot partia del 'quilòmetre zero' de Madrid. L'anunci ha coincidit amb la visita d'una delegació de la Comissió Europea per valorar l'interès català per la infraestructura. Actuacions i inversió L'estudi tècnic presentat pel ministre Blanco inclou les actuacions de millora de la infraestructura ferroviària, de la xarxa bàsica de mercaderies, dels accessos als ports o nodes logístics, i d'integració urbana que s'estan portant a terme o es realitzaran en els propers anys en tot l'arc mediterrani. El Ministeri de Foment treballa en el disseny, execució i potenciació del Corredor Mediterrani des de 2004. De fet, fins l'any 2010 s'han executat ja inversions en el corredor per valor de 8.400 milions d'euros. Aquestes inversions realitzades, juntament amb les actuacions incloses en l'estudi tècnic, han permès dissenyar un escenari programat per a l'impuls del corredor en els propers anys. Previsions per als propers anys El 2012 es posarà en servei la Línia d'Alta Velocitat Barcelona-Girona-Frontera Francesa. Es tracta d'una infraestructura de gran complexitat, amb una inversió prevista de més de 4.000 milions d'euros. Entorn de 2013 estaran en servei les obres de duplicació entre Vandellòs i Tarragona. D'aquesta manera es resoldrà el coll d'ampolla que actualment suposa per al corredor aquest tram, l'únic que queda en via única entre Barcelona i València. El 2012, l'Alta Velocitat arribarà a Alacant, i el 2014 s'estendrà fins a Múrcia. El Ministeri de Foment ha iniciat ja el procés per licitar tot el tram d'Alta Velocitat València-Castelló-Tarragona per un import superior a 5.000 milions d'euros, mitjançant la fórmula de col•laboració públic-privada. Amb aquesta actuació integral, no només s'avançarà l'execució de la nova línia, sinó que es potenciarà la connexió, tant per passatgers com per a mercaderies, de la línia d'Alta Velocitat València-Barcelona. A més el 2011, es licitarà l'Estudi per al desenvolupament del corredor Mediterrani per la Costa Andalusa entre Algesires, Màlaga, Motril i Almería. En total, totes les actuacions per posar en marxa el Corredor Mediterrani suposaran una inversió de més de 51.300 milions d'euros. Els beneficis del Corredor La creació d'un eix ferroviari europeu de primer nivell per al transport de mercaderies i viatgers. Millora i augment de la quota ferroviària en el transport de mercaderies. Reducció de temps de viatge en el transport de viatgers a tot l'arc mediterrani. Augment de la demanda en el transport de viatgers. Aposta per un transport sostenible, orientat al respecte al medi ambient i a l'eficiència energètica. El corredor, plenament operatiu el 2020 Les actuacions previstes en l'estudi tècnic presentat pel ministre Blanco, al costat de les ja realitzades o en marxa, permetran que el Corredor Mediterrani estigui plenament operatiu l'any 2020. Així, s'establirà un itinerari continu entre Almeria i la frontera francesa per a la circulació preferent de trens de mercaderies d'ample internacional. I també, el 2020, disposaran de connexió operativa amb el Corredor Mediterrani, Algesires, Màlaga i Granada a través de l'Eix ferroviari transversal Andalús, i l'Eix Prioritari número 16. El 2020, les connexions dels principals ports i nodes logístics estaran també finalitzades i operatives, tant en ample ibèric com en ample internacional. En el mateix horitzó, tot el corredor estarà connectat des d'Almeria amb França i la resta d'Europa amb trens de viatgers d'alta velocitat en via doble d'ample internacional, passant per Múrcia, Alacant, València, Castelló, Tarragona-Barcelona i Girona. Situació final del Corredor Mediterrani Un cop finalitzin totes les obres previstes, el Corredor Mediterrani disposarà d'una línia bàsica de mercaderies que garantirà la continuïtat i la capacitat necessària en tot l'eix i d'una línia d'alta velocitat per al transport de viatgers. La línia de mercaderies connectarà tots els ports i les instal•lacions logístiques ferroviàries, permetrà el pas de trens de fins a 750 metres de longitud i s'independitzarà el trànsit de mercaderies del de viatgers. D’altra banda, la línia d'alta velocitat connectarà totes les ciutats principals de l'eix i reduirà notablement els temps de viatge, augmentant la qualitat del servei i el confort dels passatgers. Delegació de la CE visita Catalunya Una delegació de la Comissió Europea, formada per una quinzena d'eurodiputats, alts càrrecs i tècnics, ha visitat Catalunya per sondejar el seu interès pel Corredor del Mediterrani, quan falten menys de tres mesos per saber la decisió definitiva d'Europa sobre què eixos ferroviaris considera prioritaris. Encara que la visita dels integrants de la Comissió de Transports del Parlament Europeu va ser fixada al desembre de 2010, finalment ha tingut lloc poc abans que es comuniqui aquesta decisió, i ha coincidit en el temps amb la presentació a Barcelona de l'informe tècnic de l'obra per part del ministre de Foment, José Blanco. Encapçalada pel coordinador de la Unió Europea de projectes transfronterers, l'italià Carlo Secchi, la delegació ha explorat l'interès de les institucions i empreses catalanes per aquesta infraestructura que reclamen des de fa molts anys. Un dels principals valedors i defensors del Corredor del Mediterrani és l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa, que ha exercit d'amfitrió de la visita. En una entrevista a Ràdio 4, Tremosa ha qualificat aquesta visita “d’històrica”. L’eurodiputat de CiU ha afirmat que “per primera vegada a la història els catalans no estem sols davant el centralisme secular madrileny, sinó que tenim la complicitat de grans empreses multinacionals, de grans operadors globals de transport a nivell mundial, i també de les institucions europees, que veuen un gran potencial en la nostra base industrial i en la nostra posició geogràfica estratègica en el mediterrani”. Aquesta complicitat multinacional –diu Tremosa- “els catalans l’hem de canalitzar per ser més efectius a l’hora d’exigir al govern espanyol que faci els trens que Catalunya necessita”. D’altra banda, i en declaracions a Europa Press, Tremosa ha recordat que va ser ell qui va proposar el setembre de 2010 la visita d'aquesta delegació que, al seu parer, evidencia l'"alt" interès europeu pel potencial de l'economia catalana. Encara que desconeix i ha evitat posicionar-se sobre la decisió final que prendrà la Comissió Europea, Tremosa ha remarcat que "el que el Govern vingui corrent a presentar que estan pel Corredor anticipa moltes coses". I és que, segons l'eurodiputat de CiU, Catalunya compta amb la complicitat d'Europa i de grans multinacionals estrangeres, que volen arribar als ports mediterranis, tot i ser només ports de trànsit local, ja que la seva desconnexió de la xarxa ferroviària europea evita que puguin jugar un paper com a porta d'entrada o sortida cap a altres continents. I perquè es verifiqui que Catalunya s'està preparant des de fa anys per rebre trens europeus, la delegació ha tingut una atapeïda agenda que els ha portat a visitar, acompanyats pel director de l'Aeroport de Barcelona, Ferran Echegaray, les instal•lacions i serveis aeroportuaris i la factoria de Seat-Volkswagen a Martorell. També però han conegut les infraestructures ferroviàries de Perpinyà i Portbou -on hi ha el canvi d'ample de via-, la Sagrada Família i han acudit a una recepció encapçalada pel president de la Generalitat, Artur Mas, acompanyat pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder. Així mateix, han conegut de primera mà les terminals de creuers i el moll de càrrega i descàrrega de contenidors del Port de Barcelona, acompanyats pel seu president, Sixte Cambra. Tarragona reclama connectar la ciutat                                                                                 La Cambra de Comerç de Tarragona ha celebrat que el 2013 estiguin en servei les obres de duplicació del tram de 61 quilòmetres que hi ha entre Vandellòs i Tarragona, l'únic que queda en via única entre Barcelona i València, perquè permetrà acabar amb el "coll d'ampolla "en aquest punt, així com l'anunci de licitació per a tot el tram de la línia d'alta velocitat València-Castelló-Tarragona. No obstant, ha considerat que Tarragona queda "aïllada" del Corredor en el transport de passatgers si no es construeix un bypass. En aquest sentit, ha sostingut que, tot i que l'informe preveu que la demanda de viatgers es multiplicarà per 2,5, Tarragona és l'única ciutat del Corredor que no està integrada de manera directa en l'Eix, sinó que ho farà a través d'un ramal "sense sortida" incapaç de mantenir les freqüències de serveis ferroviaris. A més, ha argumentat que seran necessàries algunes obres ferroviàries a la conurbació del Camp de Tarragona per assegurar un bon accés a la connexió amb via segregada per a mercaderies del Port de Tarragona amb el nus ferroviari Castellbisbal-el Papiol. El paper de FERRMED Al clam de Catalunya pel Corredor Mediterrani s’uneix el que, des de les seves files, fa l'Associació sense ànim de lucre FERRMED. Es tracta d'una associació de caràcter multisectorial, creada a iniciativa del món empresarial, per contribuir a la millora de la competitivitat europea a través de la promoció dels anomenats "Estàndards FERRMED", la potenciació de les connexions dels ports i aeroports amb els seus respectius "hinterlands", la impulsió del Gran Eix Ferroviari de mercaderies Escandinàvia-Rin-Roine-Mediterrània Occidental i a un desenvolupament més sostenible mitjançant la reducció de la contaminació i de les emissions de gasos que afecten el canvi climàtic. Justament per reclamar el Corredor Mediterrani, el passat 12 de gener els responsables polítics catalans, valencians, murcians i andalusos, juntament amb una nombrosa representació d’empresaris, entitats i institucions, es van aplegar a Brussel•les, en un acte organitzat per l’associació FERRMED. I és que aquesta infraestructura ferroviària, que ha d’unir l’arc mediterrani amb el nord d’Europa, es considera clau per a potenciar el desenvolupament d’aquesta zona.