La poesia de Joan Maragall centra l'exposició La paraula il·luminada, al Palau Moja de Barcelona

L'obra poètica de Joan Maragall és l'eix al voltant del qual s'articula l'exposició La paraula il·luminada, que a partir d'aquest dijous es podrà veure al Palau Moja de Barcelona com a element fonamental de l'Any Maragall, que el 2011 recorda el centenari de la seva mort. El comissari de la mostra, Jordi Castellanos, ha explicat aquest dimecres que el punt de partida és la mateixa paraula de Maragall, i per això tot el recorregut està ple de reproduccions dels seus poemes més coneguts, però també de fotografies, cartes i manuscrits procedents de l'Arxiu Maragall de la Biblioteca de Catalunya. La primera part explica "la generació que es va rebel·lar contra els seus pares", en al·lusió a la vida mateixa de Maragall, que estava destinat a ser un industrial i va optar per ser poeta. Aquesta dicotomia es percep, per exemple, en uns textos autobiogràfics "molt madurs" que va escriure quan va sortir de la universitat als 25 anys, i en el seu treball periodístic, vivint les contradiccions del seu pensament modern i el seu treball al Diari de Barcelona, El Brusi, el diari conservador per excel·lència. Ordenada cronològicament, l'exposició s'atura en la lluita de Maragall per la modernització de la vida cultural catalana i en la seva posterior incorporació al projecte catalanista, però també en l'època i la ciutat que el va envoltar, exhibint una Barcelona en ebullició però també convulsa; 'la ciutat de les bombes' i de la Setmana Tràgica. La sala principal de l'exposició està concebuda com un bosc de columnes a la penombra, on els visitants poden acostar-s'hi a llegir els seus poemes, escoltar-los amb auriculars i fins i tot veure'ls, ja que hi ha instal·lades pantalles amb imatges al·legòriques. L'àmbit que explora la relació entre Catalunya i Espanya recupera la relació de Maragall amb Miguel de Unamuno, i ho fa d'una manera molt original, a través d'una conversa de Messenger en què els dos intel·lectuals intercanvien les seves idees en temps real. L'exposició també dedica una sala a 'Can Maragall', en un intent de reproduir l'ambient de la de Sant Gervasi, on va viure des d'agost de 1900 fins a la seva mort, amb al·lusions a la seva vida quotidiana, des de l’amor per Beethoven, Mozart i Wagner a la relació epistolar amb Víctor Català i Carles Rahola. L'exposició es podrà veure a Barcelona fins al 10 de juliol i el mes de novembre arribarà a la Biblioteca Nacional d'Espanya, gràcies a la col·laboració entre la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i l'Acció Cultural Espanyola (AC/E).